Al principi #LoDelCoronavirus ens ho agafavem un poc a risa... perquè ens havien dit que és com una grip. Per a què muntar el carafalet si és una grip?
Però de sobte la cosa es va tornar més seriosa per moments. Primer van cancel·lar les clases als centres educatius. Val, no passa res, ací cauen 4 gotes i ja no fan escola, així que per un virus amb més raó. Però, ai, que després van cancel·lar les falles. Hòstia puta!! el bitxo deu ser xungo de collons perquè atrevir-se amb les falles... I ahi va ser quan em vaig acollonar de veres. Que això va en serio!!
A la feina també canvien les coses. Es decideix dividir tot l'equip en 2 grups i fer torns, de manera que si algú del grup 1 s'infecta encara quedarà algú que del grup 2 que podrà fer la seua feina. Comença a haver histèria col·lectiva. La gent fa preguntes que no puc respondre... fins a quan hem de treballar així?? estem prou segurs?? i totes sospiten d'alguna companya que està infectada. Super bon ambient per treballar.
A més, la gent s'ha tornat cucú com si anara a acabar-se el món i arramblen amb tot als supermercats. Sobre tot amb el paper higiènic. Ningú entèn per què, però s'esgota a quasi tots els supermercats. El bitxo no provoca cagaleres. Tampoc mocs. Ningú entèn res, però no volem quedar-nos sense el nostre paquet de paper del cul. Sort que encara no en necessite perquè ara em fa molta vergonya comprar-ne. És que jo veig algú al super amb un paquet de rotllos pal cul i ja pense... ale, ahi va un altre tarat que compra paper del vàter compulsivament per histèria col·lectiva. Sóc molt de jutjar.
1 comentari:
Dia 3? Aquest blog no va gaire actualitzat, no?
Publica un comentari a l'entrada