dimecres 25 de febrer de 2009

L'eròtica del poder

Estic enganxada a Los Soprano. Vaig per la 4a temporada. El dia que toca vore'm un capitolet prepare el ritual: timonet i mistela (amb l'estufa al costat si fa fred). M'arribe a posar molt nerviosa en moments de tensió perquè patisc pels personatges. A la 2na temporada (i ara vaig a cagar-te un tros de la sèrie si no l'has vista) li peguen 2 tirs al personatge principal (Toni Soprano). Jo sabia que no podia morir, encara quedaven 4 temporades més, però se'm va accelerar el cor dels nervis!! Es que aquest Toni Soprano m'encanta!! Em posa catxonda. Mira aquest vídeo, és la introducció de la serie, però la versió llarga, no la que veiem:



Un tipet em va dir: Toni Soprano som tots nosaltres, tots volem ser como ell i al mateix temps no el volem tindre a prop.

I
que té aquest home?? no és guapo, ni té bon cos... a més és infidel, putero, un poc alcoholic, té mala llet i és violent. Aleshores per què triomfa tant amb les dones?? per l'eròtica del poder.

Toni Soprano és un tio poderós, segur de si mateix, amb autoritat i amb diners. Molts diners.
A la Universitat de Newcastle han fet un estudi on explica que el plaer que sentim les dones és directament proporcional a la quantitat de xifres del compte corrent del seu amant. A mesura que augmenta el compte corrent, augmenten els orgasmes de les dones. I això no és perquè siguem unes materialistes sense sentiments, és per una causa d'adaptació evolutiva. Es tracta d'un intercanvi d'interessos per aconseguir la supervivència dels gens.

L'orgasme de la dona indica que està satisfeta (supossem que siga cert i que no haja fingit), si és així no buscarà un altre home i serà fidel. Per tant, l'orgasme femení, segons el professor intelectual que ha fet l'estudi, és sonònim de: Sóc extremadament fidel, així que hauries d'invertir en mi i en els meus (nostres) fills.

Així que deixa de procupar-te per la mida del teu penis i posa't a guanyar diners i a estalviar!!

SI T'AGRADA EL BLOG,

VOTA'L CADA DIA!!

Vota'm al TOP CATALÀ!

diumenge 22 de febrer de 2009

Ho he tornat a fer

Cada dia em creuava amb ell 4 vegades, sempre al mateix lloc i sempre em quedava mirant-lo, no ho podia evitar. Jo pensava: Lucre, no, oblida't, no és del teu estil, et cansaràs prompte d'ell... però així i tot hi havia alguna cosa que m'atreia molt d'ell, i és que és tan ideal...

Després vaig intentar no mirar-lo quan me'l creuava, però encara que no mirara jo sabia que estava allí!! El cor se m'accelerava mentre em deia a mi mateixa no mires, no mires... nooooo. El volia per a mi!! Així que finalment em vaig decidir i vaig anar a per ell. Vaig entrar a la botiga i em vaig comprar l'abric rosa.

Jo m'havia proposat no comprar compulsivament i intentar comprar soles coses necessàries, però és impossible!!! Què és el pitjor que li pot passar a una psicòpata consumista com jo?? treballar a un centre comercial... és horrible!! és com deixar a un xiquet a una botiga de llepolies i dir-li que no en taste ni una. Vaaaaaa, per favoooooor... això és una tortura!! I més encara en rebaixes, i molt pitjor a les segones rebaixes!! És que sembla que ho facen a posta perquè jo m'ho compre tot. I el resultat és que en el portem de mes m'he comprat: 2 abrics, 3 vestits, 4 parells de botes, 1 jersei i 1 bossa.

Jo no puc seguir així, entre i isc a la feina mirant al terra per no mirar els aparadors. Necessite que s'acaben les rebaixes ja!!


SI T'AGRADA EL BLOG,

VOTA'L CADA DIA!!

Vota'm al TOP CATALÀ!

dimecres 18 de febrer de 2009

Em pica La Cabota...


El nou portal Pica'm, el magazine que ja tocava, ha començat amb moltes ganes. El 5 de febrer anunciaven que anaven a buscar a Mr Cabota, si es que existeix realment...
Finalment el van trobar i es van posar en contacte amb ell, amb el meu cosí Ausiàs de Borja i Martorell i amb mi mateixa. Vos puc assegurar que tots tres som reals i som 3 persones diferents, encara que molts pensen que som una espècie de santíssima trinitat...

Vam acabar fent una reunió altament secreta que deixa de ser-ho ara que t'ho explique a tu. A aquesta reunió vam prendre una gran decisió: Ressuscitar La Cabota.
Sí, com ho llegeixes, molt prompte tornem i ens podreu trobar a la secció d'humor del Pica'm. Jo tindré un consultori sexual/sentimental on respondré a tots els vostres dubtes que podeu enviar-me a lucrecia@picam.info. I per celebrar-ho, ho farem amb la III Intercomarcal Cabotista, així que aneu fent un lloc a l'agenda per a l'abril, si no passa res...

I aquesta vegada vols triar a qui portar de convidats perquè ens toquen alguna cosa, ho pots fer al blog Rosca amb all. Jo ja he votat, i vaig a dir el meu vot per intentar influenciar-vos. He votat a Sènior i el cor brutal!!!

Per cert, dissabte es va fer l'entrega de premis d'El Penjoll, on no vaig poder assitir i vaig telefonar per explicar-ho...



SI T'AGRADA EL BLOG,

VOTA'L CADA DIA!!

Vota'm al TOP CATALÀ!

dilluns 16 de febrer de 2009

Àlbum recomanat de febrer: Orxata, d'Orxata SoundSystem

Orxata Sound System va naixer a la ciutat de València al 2003. Fan una fusió entre música de ball electrònica amb cant tradicional valencià. No et deixarà indeferent:



Els pots vore en concert el proper 28 de març, a la Sala El Loco, junt amb Benimaclet Ska Band, a la presentació de la Gira 2009 d'Escola Valenciana.

SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!

Vota'm al TOP CATALÀ!

divendres 13 de febrer de 2009

Dona'm una L, dona'm una U, dona'm una C, dona'm una R, dona'm una E... Luuuuucre!!!

Sempre m'ha agradat molt ballar. L'any passat em vaig enganxar a Fama, a bailar!, supose que per la nostàlgia... (ah, sí, i pel vídeo que va eixir a la llum d'un dels protagonistes... )
De jove anava a classes de jazz i vaig ser animadora dels equips de bàsquet d'Asfaltos Chova i Ferromar Gandia. Un dia vaig fer tard a classe, no vaig escalfar prou i em vaig esgarrar les dos cuixes. Vaig haver d'estar una llarga temporada anant tots els dies a rehabilitació a que em posaren un llum d'infrarrojos i fer peses amb les cames. Després no vaig tindre ganes de seguir amb el ball, però de tant en tant... m'agafen ganes de tornar.

En aquella època d'animadora jo era una xiqueta, però per als homes que anaven a vore els partits érem les xicones que mostraven cuixa. Tot un mite eròtic això de les animadores. Encara tinc els pompons a casa dels pares... 2 de color groc fluosforescent (del Ferromar) i 2 en blanc i blau (d'Asfaltos Chova)... juguem?? ;)

Has anat mai al poliesportiu de Gandia a vore un partit d'aquestos?? potser vas vore algun dels meus debuts...

Si alguna vegada has vegada has volgut ser una cheerleader ara tens l'oportunitat perquè han tret un accessori per a la wii que es diu Wii Hip Street Cheer Pom Poms!!


Tens aquesta fantasia de les animadores?? Jo la tinc amb els uniformes en general, però més si són d'algun cos oficial...

SI T'AGRADA EL BLOG,

VOTA'L CADA DIA!!

Vota'm al TOP CATALÀ!

dilluns 9 de febrer de 2009

Ai, que poeta...

POEMA ESCRIT PER ELL:

Què feliç sóc amor meu!,
prompte estarem casats,
el desdejun al llit, un bon suc i pa torrat.
Amb els ous, com no, ben regirats.


Eixiré jo cap a l'oficina
i tu ràpid al mercat.
Perquè en només mitja hora
has d'arribar al treball,
I de segur deixaràs
tot ja ben endreçat.

Tu bé saps que a la nit
m'agrada prompte sopar.
Això sí, no oblides mai
que jo torne sempre molt cansat.

Per la nit, televisió,
cinema barat.
No anirem mai de compres,
ni de restaurants cars,
Ni gastar diners,
ni balafiar al mercat.

Tu cuinaràs per a mi,
soles menjar casolà.
Jo no sóc com altra gent
que els agrada fora dinar...
No et sembla, amada,
que serà tot genial?

i no oblides que d'ací no res,
jo seré el tu marit per sempre més.

RESPOSTA ESCRITA PER ELLA


Que sincer ets amor meu!, que oportuna la teua paraula!
Tu esperes tant de mi que em sent intimidada.

No se fer ous regirats
com te'ls fa la teua mare,
se'm crema el pa torrat...
a la cuina poc em pare.

A mi m'agrada dormir
estar al llit tot el matí,
anar a la perruqueria i desprès de compres,
fins que la Visa tremole.

Fer-me un té o un cafenet
en alguna bonica plaça,
comprar tot de disseny
i la roba molt cara.

Teatre des de la llotja principal,
passeig, cinema, bon sopar...
i viatges a Punta Cana a passar la temporada.

Pensa-ho bé, encara hi ha temps,
l'esglèsia no està pagada.
Jo torne el meu vestit,
i tu, el teu esmoquin de gala.

I diumenge ben de matí
per començar la setmana
posa un avís al diari,
amb lletra ben destacada:

"HOME JOVE i BEN PLANTAT
BUSCA ESCLAVA UN POC BLEDA
PERQUÈ LA SEUA EX FUTURA ESPOSA,
AHIR EL VA ENGEGAR A LA MERDA"

SI T'AGRADA EL BLOG,

VOTA'L CADA DIA!!

Vota'm al TOP CATALÀ!

divendres 6 de febrer de 2009

Nosaltres parim, nosaltres decidim

A la meua amiga B., quan tenia 18 anys, se li va trencar el preservatiu fent-ho amb un follamic. Van anar a la farmàcia, li van donar la píndola del dia després i punt. Solucionat. Arribat el dia en que li havia de baixar la regla... no va ser així, però ja li havien dit que potser passaria, que podia tindre irregularitats per la gran dosi d'hormones de la píndola... bla bla bla. Mentrestant, ella va passar uns dies fatals amb vòmits i retencions de líquids, fins que 3 setmanes després ja ens semblava un poc excessiu que encara no li baixara la regla i la vaig acompanyar a comprar-se una prova d'embaràs. Va eixir positiu. Estava prenyada.

Com podia ser?? Si s'havia pres la píndola!! B per poc es desmaia al saber la noticia. Però el més greu venia després... i ara què?? el primer, plorar i desofegar-se, lamentar-se per la mala sort i després intentar buscar una solució. A ningú que li passe...

B és filla única. Sa mare no va poder tindre més fills després de tindre-la a ella. I ella es plantejava si potser li passaria el mateix que a sa mare i no podria tindre més que eixe fill...
Per altra banda... era una xiqueta!! on anava amb un crio?? el cas es que ho va dir en casa i son pare la va portar a una clínica per avortar. Sense donar-li cap opció més. O avortes o avortes.

Ella tenia els seus dubtes, per una part pensava que era el millor, que no estava preparada i que anava a amargar-se la vida si el tenia, però per altra... era el seu fill, i si no en podia tindre més??

Finalment B va avortar. Els metges li van explicar que la píndola havia afectat al fetus i que en cas d'haver seguit amb l'embaràs o bé hauria tingut un avort natural o bé el xiquet hagués nascut amb alguna deficiència física i/o mental. Ella va vore com llençaven el fetus al fem.
Durant anys ha tingut malsons amb aquell dia i ha hagut d'estar en tractament psicològic.

I el pare de la possible criatura que pinta en tot açò?? RES. Ell no es va assabentar de res.

Nosaltres parim i decidim, sí, i quina putada haver-ho de fer perquè és una decisió molt difícil. Una responsabilitat molt gran.

Què passa si ell vol ser pare i ella no?? Fàcil, ell es fot.
Què passa si ella vol ser mare i ell no?? Nosaltres decidim, per tant, el nano naix. I ell es fot.
Molts pares es veuen obligats a ser-ho perquè ELLA (la que pareix i decideix) vol tindre el fill del qual s'ha quedat embarassada.

Ser pares és cosa de dos. I la decisió de ser-ho??

SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!

Vota'm al TOP CATALÀ!

dimecres 4 de febrer de 2009

He loves me

Ahir de vesprada em va arribar aquesta foto que em va deixar totalment impressionada:


I qui és aquest tros d'home (et preguntaràs)?? És el meu fan num.2 !! Ell ha estat el primer en enviar-me la foto amb la camiseta, però li sembla massa responsabilitat ser el fan num.1, així que eixe privilegi li'l deixa al gran José Vicente i ell es queda a l'ombra...

Xiques, és tot un partit el fan num.2!! Un capricorn que acaba de fer 32 anyets. Simpàtic, graciós, atractiu, modest, valencià de la Ribera, esportista, amb bon treball, cotxe i casa pròpia... i quina pega té (et preguntaràs de nou)?? doncs... és metrosexual... però ningú no és perfecte, no?? ;)

Algú més s'anima a enviar-me la seua foto amb la camiseta "I love Lucrècia de Borja"??


SI T'AGRADA EL BLOG,

VOTA'L CADA DIA!!

Vota'm al TOP CATALÀ!

dilluns 2 de febrer de 2009

Som complicades??

Aquest blog encara no fa un any que està obert i gràcies a vosaltres ja ha arribat a més de 25.000 visites úniques!!!
I no són soles 25.000 visites... també 145 subscriptors, 51 seguidors, 10 premis, 36 fotos de mans, 10 àlbums recomanats, 118 escrits, 1383 comentaris... i tones i tones de bon rotllo que em transmeteu!!

Quan vaig encetar el blog no esperava aquesta magnífica resposta, simplement m'ho passe bé escrivint i gaudisc veient que vosaltres també ho passeu bé amb mi.

Hi ha moltes que parlar sobre el món de les dones, potser sí som un poc complicades, però espere que cada dia ens pugueu entendre millor.

Moltes gràcies!!

25.000 ciber-besets amb molt de glamour i agraïment

Il·lustració: Arthur de Pins

SI T'AGRADA EL BLOG,

VOTA'L CADA DIA!!

Vota'm al TOP CATALÀ!
Related Posts with Thumbnails