Visca el cos de(ls) Bombers!!

Una vegada... passa, dues... molta casualitat, però tres és molt!!! Això és un senyal. Les deesses s'alien amb les forces de l'univers per enviar-me missatges i ho fan en forma de colla de bombers. Ho explicaré millor, que dit així pot sonar estrany.

Setmana passada, a la porta del supermercat, em trobe un camió de bombers. Hi havien 2 bombers fornits xarrant al costat del camió. Vaig fer una ulladeta i no hi havien més, així que vaig anar cap al supermercat, que és on anava en un primer moment. I abans d'entrar, una colla de bombers que eixien, carregats... els vaig vore a càmera lenta... un amb una garrafa d'aigua al muscle, altre tocant-se el cabell, es veia com els queia la suor molt lentament... uffff...


En entrar, vaig mirar a les caixeres a vore si estaven fent-se picadetes d'ull pel que acabava d'eixir d'allí... però res. Com si no hi haguera passat res d'especial. I la gent igual, eh... com si res, tu!!

Però la cosa no acaba ahi, no. Que 3 dies després, torne al supermercat, a la mateixa hora. I me'ls trobe dins!! Fent la compra!! Y yo con estas pintas... Em vaig posar super nerviosa i ja no sabia qui era, ni on estava. Em vaig desorientar i entrava i eixia del mateix corredor una vegada i altra. I després vaig començar a agafar productes que no necessitava i després vaig haver de tornar enrere per tornar-los a deixar. Ho vaig passar fatal.

I, d'acord, 2 vegades és molta casualitat, però hui ha estat la 3a!! Me'ls he tornat a trobar!! Bé, realment no pensava anar a comprar, però m'he desviat un poc del meu camí per passar per davant del supermercat i he vist que estava el camió a la porta... i sempre hi falten coses a la nevera... així que he entrat. I allí estaven. 5 bombers fent la compra. Però hui no m'han impressionat tant. Cada dia eren uns diferents. I no sé si és que han anat de més a menys nivell, o és que m'estic fent immune als bombers (que espere que no), perquè hui he pogut controlar la meua cistella de la compra i només els he perseguit per 8 corredors. Ho estic superant.

M'entrevisten a la Cadena SER València

Setmana passada vaig anar a la ràdio, a la Cadena SER València. M'havien citat per fer-me una entrevista al programa "A vivir que son dos dias...", a la secció de bloggers valencians. Es va emetre el dissabte 18 de juliol, però si te la vas perdre, ací la tens:

Follem i adéu

No sé dormir acompanyada. Em costa moltíssim. I no és perquè no trobe la postura o perquè em moleste que m'estiren els llençols (que sí em molesta) o que em toquen o no estiga còmoda... Encara que estiga a un llit gegant, soles de saber que hi ha algú al meu costat... ja no puc dormir. Em passe la nit pegant voltes i/o sobant a l'amant de torn per vore si el desperte i tenim sexe de nou i/o fent exercicis de respiracions per relaxar-me i dormir i/o pegant becadetes de tant en tant...

El més curiós és que al dia següent hauria d'estar cansadíssima de no haver dormit, però no!! em trobe molt bé, relaxada, contenta i activa.

I no em passa soles amb els homes. Fa poc va vindre ma mare de visita i es va quedar a dormir. Em feia mandra preparar-li una habitació així que va dormir amb mi, al meu llit. No vaig pegar ull.

Va haver una època en que tots els dissabtes dormia amb el degotador. Al principi em va costar moltíssim, era incapaç de dormir-me per molt cansada que estiguera (a no ser que anara borratxa, que aleshores em quedava morteta), però amb el temps em vaig acostumar i dormia molt a gust.

Per això, per mi és molt més íntim i personal dormir amb algú que tindre sexe. Puc follar sense sentiment, però no puc passar tota la nit, desperta, al mateix llit que algú per qui no sent res. M'estime més que follem i adéu. Cadascú a sa casa i Internet en la de tots.

A tu també passa?? Et costa dormir amb algú?? Prefereixes dormir sola o acompanyada??

Formulari del contracte de Follamic

Jo, Lucrècia de Borja i Bairén, mitjançant aquest contracte, notifique l'absència de sentiments a les properes lúdiques-eròtiques-festives hores perquè no done lloc a errors, malentesos, enconyaments ni derivats per part de la part contractada (d'ara endavant "follamic").

Dispose:

1. Que sols serà sexe. Res més. Queda relegat, per tant, d'aquest acte qualsevol sentiment afectiu cap a la part sol·licitant, exceptuant les lligasses afectives ja existents, prèvies a aquest contracte.

2. Que després de finalitzat l'acte sexual, el sol·licitant queda eximit de totes les obligacions que s'entenen d'una parella, incloent-hi explicacions de problemes, plans per als propers dies, etc... Queda exclòs d'aquest article l'anomenada "cigarreta de després" que pel seu ús i costum de forma, s'entendrà com a inclòs al contracte legal establert.

3. Que els sentiments no canviaran en cap aspecte. És a dir, que la propera vegada que es troben follamic i sol·licitant, no haurà d'haver canviat els seus sentiments mutus. S'entén, per tant, que tant la disminució d'afectivitat com l'aplicació desmesurada d'aquesta, serà motiu de denúncia per part de la part afectada.

4. Que el follamic està d'acord en ser sols allò estipulat al contracte, que no es crearà cap vincle especial i que l'ocasió es repetirà si, i sols si, les dues parts estan completament d'acord en que així siga.

5. Que el follamic accepta que el sol·licitant explique al blog "Les dones no som (tan) complicades..." qualsevol acció ocorreguda derivada d'aquest contracte.

Signatura del sol·licitant

Signatura del follamic

En ______________, a ___ d _____________ de 20__


Amb la signatura d'aquest contracte, el follamic accepta totes les condicions acordades. El follamic es compromet a costejar les despeses produïdes derivades dels afers d'aquest contracte, així com de recordar l'aniversari del sol·licitant i fer-li un regal per l'ocassió. En cas de no consumació d'aquestos afers, el follamic haurà de finalitzar la tasca començada en un plaç màxim de dues (2) setmanes, previ acord amb el sol·licitant pel que fa a les dates i detalls de la compensació. El sol·licitant es reserva el dret de canviar o modificar aquest contracte.

Àlbum recomanat de juliol: Ratets, de Temps al temps

Temps al temps és un grup de la comarca del Matarranya (Franja de Ponent) que fa cançó d'autor des de l'any 2003.
"Ratets" és el seu primer àlbum de llarga duració, amb 11 cançons que expressen la relació que els uneix amb la terra i la llengua.

L'àlbum te'l pots descarregar des d'ací.

el que telefona

Diumenge, a les 10h em sona el mobil. Una perduda de 2 segons. I jo que ultimament tinc mal dormir... em desperte de seguida. Qui collons fa una perduda un diumenge a les 10h?? Ho mire. No tinc el numero a l'agenda. Passe, si volen alguna cosa ja tornaran a telefonar... mmmm... la curiositat em pot. Torne la perduda i em telefonen de nou:

el que telefona: hola, Lucre??
Lucre: sí, qui eres??
el que telefona: sóc "el que telefona"(ací òbviament va el seu nom), de València... no t'enrecordes de mi??
Lucre: eres Paco, el de la festa d'anit... que cabró...
el que telefona: no, no. Paco no, el-que-te-le-fo-na. Ens vam conèixer fa temps per Internet. Sóc el bussejador, no t'enrecordes de mi??

Ah, osti, el bussejador... clar que m'enrecorde. Ens vam conèixer per Internet fa 2 anys aproximadament. Un sagitari que no havia jugat mai al Risk. Em va passar un parell de fotos a les que estava prou bo, així que vaig obviar el fet que no arribara a l'alçada òptima de les meues valoracions. Vam intercanviar els telèfons i al parlar amb ell em va baixar la libido a -2. Quina veueta de loca estrenyida...
Després, a les següents fotos que em va enviar, vaig observar que tenia el cap massa gran en proporció a la resta del cos i que estava massa prim per al meu gust.
Va començar a insistir molt en quedar. Em tocava cada dia o m'enviava missatges, de manera quasi obsessiva i jo no volia quedar amb ell!! Vaig començar a evitar-lo, no li agafava el telèfon, el tenia uns quans dies com a "no admés" al messenger... fins que ho va notar (molt espavilat ell...) i em va muntar un numeret al messenger: que si jo no l'apreciava... que si no el valorava suficient... que anava a esborrar-me de la seua llista de contactes perquè no em mereixia ser-hi... bla, bla, bla... I ja no vaig tornar a saber res més d'ell fins diumenge.

Lucre: doncs no, bussejador, ho sent molt, però no sé qui eres... (però què falsa!!)
el que telefona: he estat un temps a Barcelona i acabe de tornar a València. M'he trobat per ací el teu telèfon i volia saber com t'anava i què tal estàs.
Lucre: doncs molt bé, gràcies, però no et recorde... i ara vaig a seguir dormint, que m'has despertat...

Ens acomiadem. I als 2 minuts rep un missatge seu: "anàvem a ser follamics, però en fi... salutacions".

Il·lustració: Jacobo Muniz

Consultori: masturbació excessiva??

El nostre amic José Vicente em va deixar una consulta com a comentari a un escrit anterior:

Estimada Lucrècia:

Tinc un dubte sexual i t'estaria molt agraït si pogueres donar-me una resposta o dedicar un post a aquest tema, doncs em pareix molt important.

És bo masturbar-se? -Sí, ja sé que em diràs que és molt divertit, que és sa, i totes aquestes coses... pero vull saber més, es a dir... quan et masturbes 5 vegades al dia i n'hi han dies que et notes fluix, com si estigueres una mica debilitat... això és bo? Quantes vegades al dia es considerarien bones? Quines son les repercussions que poden tindre masturbar-se una vegada al dia? i dos? i quatre? i vuit? Creus que masturbar-se pot ser un exercici perniciós d'auto-condicionament?

M'agradaria tenir una visió objectiva i precisa d'aquest tema. Una vegada em va parlar un home d'aquestos que treballen al laboratori d'un experiment que havien fet als porcs. Agafaven dos porquets bessons i un el capaven i l'altre el deixaven amb els seus genitals. Als dos li donaven exactament el mateix tracte, la mateixa comida, els mateixos cuidats.... l'única diferència era que un tenia ganes de sexe i l'altre no experimentava ganes. Es va comprovar que el porquet capat vivia més anys que l'altre.

Estic una mica confós....

Moltes gràcies.

Salutacions.

Estimat José Vicente:

La masturbació és una pràctica sense riscos d'embaràs ni de contraure cap MTS (Malaltia de transmissió sexual). I té molts beneficis: Facilita el coneixement de les teues zones erògenes, augmenta la satisfacció en la relació íntima amb tu mateix i amb la parella, augmenta l'auto estima, és mecanisme d'antiestrés, et desinhibeix, et fa ser més conscient de les teues necessitats sexuals, ajuda contra l'anorgàsmia i l'ejaculació precoç, relaxa i tonifica els músculs de la pelvis i alleugera el dolor menstrual. Ideal.

Tota activitat que supose un esforç, si es fa en excés, pot provocar esgotament. I en el cas de la masturbació, a més, ejaculació precoç. Però a partir de quantes masturbacions diàries podem considerar excessives?? Alguns especialistes consideren excessiu més de 2 ó 3 al dia. Si et passes el dia pensant en masturbar-te... tens un problema.

Hi ha una dita popular castellana que fa referència a aquest tema:

Una al año, no hace daño
una al mes, que buena es...
una a la semana, es muy sana
una al dia, pues que alegria...
una a cada rato... se te puede joder el aparato...

El subministrador de sexe dels dimarts

L'home de la veu fina em subministra sexe els dimarts i va vindre ahir a penetrar-me. Portava a la mà una bossa d'aquestes de botiga elegant, de cartró dur amb cordó i vaig pensar que devia portar ahi el meu regal d'aniversari...

Jo havia preparat un sopar que m'havia currat. M'agrada cuinar i no se'm dona malament, però quan em passe mitja vesprada a la cuina, m'agrada menjar-me-ho a gust i no que comencen a llepar-me el clítoris a mig sopar. No pot esperar a que acabem?? que acàs no li ha agradat el que he fet?? no tenim cap pressa... però si aquest home fa alguna cosa bé és el sexe oral, així que el sopar es va quedar a taula.

En acabar la faena, em demana permís per utilitzar la meua dutxa. I tant que sí, home... i allà que se n'entren al bany ell i el meu regal. Ahi vaig dubtar de si el que duia a la bossa era realment per mi o no. Anava a disfressar-se i fer-me algun numeret?? portava un tanga de lleopard?? ja haviem tingut sexe... en tot cas ho hauria tret abans... què portava a la bossa??

Va eixir del bany i em vaig quedar gelada. Allà estava ell, amb un pijama a ratlles, color blanc i blau figa, unes espardenyes d'estar per casa i la bossa d'aseo baix del braç.

Lucre: què fas??
home de la veu fina: m'he posat el pijama
Lucre: això ja ho veig, per què ho has fet??
home de la veu fina: per estar més cómode
Lucre: pensaves quedar-te a dormir??
home de la veu fina: doncs clar que sí
Lucre: doncs no, no està tan clar... jo preferiria que no et quedares...
home de la veu fina: la majoria de ties amb les que he estat sempre m'han demanat que em quede a dormir, i per una vegada que ix de mi la idea...

Folla bé, però no tant com per dormir junts...

Així que ell se'n va tornar a sa casa i jo em vaig quedar sense regal.

Te recuerdo

Recordes que et vaig recomanar la pel·lícula Sexykiller?? La vas vore?? Et va agradar?? Si encara no l'has vista, la pots vore online, des d'ací.
I què em dius de la Banda Sonora?? Una de les cançons que més m'agrada és "Te recuerdo", de Lorena C., qui, per cert, actua a Gandia el proper 18 de juliol.

Et deixe amb el video-clip i la lletra de "Te recuerdo"

Yo no podía imaginar que hoy, me levantara acompañada de
nn calamar, un resto de persona, un individuo pegado a una polla
y es que cada vez que bebo, me levanto con un tío nuevo
y si al menos estubiera bueno, tendría excusas para hacerlo.

No, puede que no sea buena idea
que para olvidarte beba
Cada vez que te recuerdo
Acabo por ahí haciendo el cerdo

No no no no no, dime algo tú
Nana naranana nana narana
No no no no no, dime algo tú
Nana naranana nana narana
No no no no no

Yo no podía imaginar que hoy, te recordase con tanta alegría
Reviviendo los buenos momentos, todos tus defectos se me olvidan
Y es que cada vez que bebo, me levanto con un tío nuevo
Porque cada vez que bebo, se me olvidan todos tus defectos

[Tornada]

Yo no podía imaginar que hoy, se me girase la cabeza así
Que te llamase pidiendo perdón, diciendo que te quiero y qué sé yo
Y es que cada vez que bebo, se me olvidan todos tus defectos

[Tornada]

El meu calaix del sexe III

Després de El meu calaix del sexe I i II ja tocava el III (per ordre, no sóc tan entrevessada com el George Lucas, que va donant els capítols desordenats, liant al personal).
He anat de compres, i aquesta vegada al sex shop, o a la "botiga eròtica", que sona molt millor. Es que això de sex-shop... em sona a cosa porca, fosca amb rètol lluminós d'algun color molt cridaner i estètica passada de moda. En canvi una "botiga eròtica"... ai, se m'omple la boca al dir-ho... sona a glamour, elegància, modernitat...

Bé, al que anava, que m'he comprat cosetes noves, mira:


1. Preservatius de làtex natural, amb lubrificant efecte calor, amb depòsit.

2. Preservatius de làtex natural, amb lubrificant efecte fred, amb depòsit.
Hauré de follar 2 vegades seguides per comprovar millor la diferència entre un i altre... quin remei...

3. Lubrificant aquós i lliure de greix, així que me'l puc berenar tranquil·lament que no té calories. És soluble a l'aigua així que les taques del llençol se'n van facilment. Es pot utilitzar amb joguines sexuals i amb preservatius de làtex. A més té sabor de maduixa per poder llepar-lo tranquil·lament sense que se'ns quede mal sabor de boca.

4. Bala vibratòria amb 3 velocitats. Pot servir tant per estimular el clítoris com per fer un massatge a qualsevol altra part del cos. És tan menudet (6 cm) i discret que és perfecte per als viatges. A més, és summergible!! Una meravella...

Pagafantes

Està de moda el terme "Pagafantes" que és el mateix que fins ara coneixíem com a "home-tampó", aquell amb qui pots anar a la piscina, muntar a cavall, ballar... l'unic que no pots fer amb ell és tindre sexe. Recordes el monòleg de "Te quiero... pero solo como amigo"?? (del que, per cert, han fet un curt) doncs el protagonista d'aquest monòleg és un pagafantes total. Ell vol estar amb ella, però ella el veu com a un amic, o pitjor encara, com a un germà...

Tots hem sigut Pagafantes en algun moment de la nostra vida. Homes i dones, ens hem estavellat contra un mur de comprensió i amistat quan nosaltres volíem més...
Fins on som capaços d'humiliar-nos per vore si cau alguna cosa?? És un tema dramàtic si ho vius tu mateix, però vist des de fora té molta gràcia...

Amb aquest argument s'estrena ara al cinema Pagafantas, que com diu el director de la pel·lícula, Borja Cobeaga, "el que fa més por en el món és que una tia t'estime soles com a amic; més que un psicòpata amb una destral".

Però no patiu, pagafantes del món, que hi ha una Associació d'ajuda al pagafantes, on poder compartir les vostres penes, on vos donen consells, i podeu fer teràpia de grup: