M'agrada posar etiquetes. A cada cosa el seu nom. I si no te nom... me l'invente, però li'l pose. Em pareix divertit. El que més m'agrada és etiquetar tipus de persones, per espècies (übersexual, retrosexual, muermus vulgaris...), per comarques i pel tipus de relacions.Tots sabem què és l'amistat (si no ho saps mira-ho a la Viquipèdia), però quan es passa a un grau més... la cosa es torna un poc més complicada. També sabem el que és una parella sentimental com les de tota la vida, el problema de noms arriba quan 2 persones tenen algún tipus de relació sexual, sense arribar a ser parella sentimental. Quin nom li posem?? amic amb drets és tan coent...
Si s'han fet amics per Internet, però encara no es coneixen en persona, són ciber-amics. Si, a més, fan sexe per Internet passen a ser ciber-amants. Si la parella en qüestió es coneixen personalment i tenen sexe, però no s'acaben d'agradar del tot són follamics. Si una de les 2 persones (o les 2) te parella, són amants (i infidels). I què passa si et trobes amb un tio que t'agrada, teniu sexe, de moment no és la teua parella, però te molts punts i és possible que si continues coneixent-lo arribe a tindre molts punts més....?? però... eh!! també està la possibilitat que el conegues més i perda tots els punts que tenia al principi. Com es diu a això?? futurible.
Sí, futurible és aquell amb el que podries tindre alguna cosa més que no sols sexe, però necessites continuar com estàs sense donar cap altre pas per assegurar-te, sempre que ell vulga el mateix, clar. Mentre no s'ho parleu per vore si cadascú veu a l'altre com a futurible, segurament continuareu com a follamics, però un cop parlat i decidit que sí, que sou mútuament futuribles l'un de l'altre, aleshores passeu a ser incipients. Per què incipients?? Doncs perquè encara no sou una parella, només sóu futuribles!! és una possibilitat la d'acabar com a parella, però no te per què ser així. De mode que sou parella incipient, que encara no te categoria de parella, però pot arribar a ser-ho.
Queda clar, no?? tu com li dius a aquestes coses??
SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!
24 comentaris:
La monogàmia no deixa molt de lloc (cap)a experiments com els que descrius, i s'hi pot opinar sense haver provat? No se en temes generals pense que sí, en aquestos temes pense que l'experiència és fonamental. Jo no posaria etiquetes, faria un totum revolutum de les amigues que tinc i, segons el dia, podrien ser una cosa o l'altra, en la imaginació en el meu cas, però de seguida, o a l'endemà, la més dessitjada amant es converteix en la meua millor amiga. Que les etiquetes són intercanviables, és el que vull dir i que hauriem de fer un esforç per a que el pas d'una a l'altra no supose un trauma.
Un ciber-beset matiner.
Reblant el clau i treient punta a les coses, Lucrècia. Com sempre, fantàstic.
Jo crec que, mes important que ficar nom a les coses, es parlarles, i parlarles amb l'altra persona en cuestio, perque moltes voltes al principi es fica una etiqueta a la relació, sense definir be que es el que vol un de l'altre, y sense pensar que la gent canvia i els sentiments evolucionen, i es quan se sol patir mes.
Així que el mes important es la comunicació.
Perdona por escribir en Castellano, pero ya sabes, soy casi churra.
Que me estresa en este tema tener que pensar un nombre tambien. Si ya es dificil saber lo que tienes con una persona del sexo opuesto, tener que poner nombre...
Cuando estaba en Francia me gustó mucho una palabra que la usaban mucho cuando no sabían que nombre poner.
Es como cuando aquí utilizamos lo de "es una cosa" mas o menos.
Esta era "C'est un truc", a mí me gusta mucho, ademas es como el "truco" en castellano pero que aquí no se podría usar en ese sentido pero mola.
Así que cuando no tengas claro lo que es: c'est un truc...
Besos
jo també els pose etiqueta a tot... perque crec que no tot en esta vida o es blanc o es negre. hi ha una molt gran gamma de grisos que no estan matizats. jo al que tu anomenes futurible( que es el que jo tinc ara) li anomene projecte de. i li queda molt be la etiqueta ;)
mols besets lucre!
Estimada Lucrècia:
Aleshores els follamics són amics que practiquen sexe, els amants són els qui posen les banyes a la seua parella, i els futuribles estàn en una mena de llista (com si fora una bossa de treball) esperant opositar per a una plaça de funcionari del teu cor, no?. Vaja, veig que per arribar al teu cor cal pujar molts escalafons eh?
Salutacions.
Estimada Lucrècia:
M'agradaria saber quina etiqueta o etiquetes em posaries a mi, encara que no ens coneixem molt.
Salutacions.
Buf! Potser sí que sou un poc complicades, les dones, al capdavall, amb tanta etiqueta! :)))
Jo sóc molt més simple: la gent o té novios i novies -del sexe que siga-, o té líos. Tinc aquestes dos caselletes al cap. La resta són detalls complicadíssims. Per exemple, aquest cap de setmana vaig sopar amb molts amics, i dos d'ells, que són "novios incipients", com diu Lucrècia, em van dir que ells no eren novios -quan els vaig etiquetar aixina-, que eren companys. I quina és la diferència? Vaig preguntar. "Doncs que ser company no comporta cap compromís, i ser novio, sí". Dins el meu cap, la parella es va mantindre dins la caselleta de "novios", i aixina no he de pensar tant.
En el meu cas, que tinc data de boda -i l'església reservada-, poc a poc vaig referint-me a Emili com "el meu home" en comptes de "el meu xic", per anar acostumant-me. Però des de que anem junts, Emili sempre ha estat "El meu novio". No sé, és més fàcil....
Ale, besaetes ressacoses de Fira de Gandia.
monyofiné: no descric cap experiment, és la vida real. Processos que normalment es segueixen abans de tindre parella estable. Tu com vas començar amb la teua? Li vas dir: "hola, m'agradaes i vull que sigues la mare dels meus fills així que a partir d'ara m'agradaria que forem parella formal". Suposse que no.
Tot porta el seu procés, i per a decidir i saber si realment vols estar amb una persona o no, l'has de coneixer bé abans, en tots els aspectes. I això passa per ser amics, follamics, futuribles i incipients. Es pot donar d'alguna altra manera?? segur que si, però a mi aquesta m'agrada.
El que tu proposses és un harem, però aquest no és el tema de hui.
el company de Venus: gràcies, m'agrada treure punta...
aprendiz: Tota la raó. Es imprescindible una bona comunicació i sempre sincera. Però per parlar de la situació has de saber primer el que vols, quan ja ho saps, és quan parles.
losojosdeana: M'agrada el terme aquest de "C'est un truc". De tota manera, m'ho passe molt bé posant noms a les coses :P
laura: jo al "projecte de" el veig més com un inicipient que com un futurible...
josé vicente: els follamics són 2 persones sense parella que practiquen sexe entre ells sense cap compromís. Els amants són com els follamics, però un dels 2(o els 2) tenen parella i, per tant, infidels. Els futuribles no estan a cap llista. Jo considere futurible un home amb el que tinc bon rotllo i bon sexe i vull començar a tindre un cert compromís, i continuar coneixen-lo com a incipient, per vore si pot arribar a parella. I per a que aquesta circumstància es done, ELL ha de voler el mateix.
No es cap oposició, és un procés que trobe lògic.
Possiblement a tu et posaria l'etiqueta, amb tot el carinyo i sense ànim d'ofendre, d'estudiós asexuat.
marta: potser si, no? xDD
Si no hi ha cap compromís entre ells són follamics. Per a les altres categories següents ja requereix d'un cert compromís per les 2 parts de que puga arribar a bon port.
El vostre cas no sé com va estar als inicis, però potser ho teniu clar des del principi i no vau passar per les fases de sexe sense compromís, sinó directament a ser parella.
Vos caseu per l'esglèsia i tot... no vos feia jo tan tradicionals :P
A mi no m'agraden gaire les etiquetes prefereixo les persones, pero m'acabo de possar una al front " Estic pachucho"
ciber-amants...mmmmmm
a mi em produeix plaers molt diversos llegir-te, o siga que igual em posaré l'etiqueta de lletraferit voyeur, ves per on...
besets Lucre... a veure si d'una punyetera vegada baixem de les muntanyes i ens fem una ;)
Jo no acostumo a posar etiquetes a les persones, encara que m'ha encantat l'escrit d'avui i la foto, està molt ben escollida. M'ha agradat molt la etiqueta de futurible ja que mai l'havia sentit usada en aquest sentit vaja. I pel que fa a parella incipient per mi això és "estar liats" perquè total hi ha marro que els manté lligats però no units. Petons maca.
Estimada Lucrècia:
Això de "amb tot el carinyo" m'ha agradat. Gràcies.
Salutacions.
estimada meua,
jo tb sóc d'etiquetes: posar-hi nom a les coses és civilitzat (i divertit).
demà al meu flog et faré referència ;)
Em costa massa etiquetar. Ara mateixa el meu amant i jo vivim junts. Bé, ell no és el meu amant, jo sóc la seua amant (és ell qui te parella des de fa onze anys). A la volta tinc un ex que és follamic. I dos follamics de freqüència setmanal. I follamics de freqüència mensual. I un futurible, m´agrada eixe nom, futurible, sí. Però vull que en futurible es quede.
Impressionant el joc de noms. Jo sóc més clàssic: allò de o bé parella o bé liats, sense tants matisos.
Germà.
ui, ui... Lucre, Lucre...no estaràs enamoran-te? Futurible? Qué és això de inventar noves etiquetes? :) D´ací 4 dies ja ens estas contant que sents formiguetes per la panxa quan estàs amb ell...ui, ui... ves pensant una nova etiqueta per a un futurible amb moltes probabilitats heheh no ho puc dissimular, sóc massa romàntic
Au!
striper: no hi ha mal que dure cent anys. De segur que hi pots treure alguna cosa bona del que et passa. Un besot molt fort des d'ací.
l'encobert: sí, és divertit tindre un ciber-amant :)
Hèctor: això es diu simplement Lucre-addicte :P i a vore si es de veres que baixes de les muntanyes i ens fem una, o vint-i-una...
rosseta: es que hi ha tants matissos entre els liats... que necessitava etiquetar
josé vicente: de res
busca qui t'ha pegat: m'ha encantat!!
comtessa d'angeville: vas ben servida, eh. Si vols que es quede en futurible... no és un futurible.
Germà: per fi et decideixes a comentar-me!! jo sóc més puntilloseta :)
santi: no, no tinc cap futurible a la vista.
Estimada Lucrècia:
Anem a vore si m'aclarix: Els futuribles es comporten com els follamics, però s'agraden secretament. Quan ambdos confessen que s'agraden, aleshores és comporten com futuribles, però passen a ser incipients. Continuant amb la analogia, supose que quan es casen es comporten com incipients, però realment son parella... xD
Salutacions.
ara m'has fet venir un dubte...
i com anomenes (etiquetes) a aquells que tenen parella habitual i amants esporàdics però sense enganyar a la parella? Vull dir aquells que tenen relacions més obertes i són sincers/es amb les seves parelles habituals però no se n'estan de relacionar-se amb altres persones si els apeteix?
M'agradarà saber-ho, també n'hi ha d'aquests/es, no?
Ja em diràs.
josé vicente: Futurible és quan encara que sols és follamic, a tu t'agradaria que pogués ser alguna cosa més, almenys tens expectatives. Si l'altra persona vol el mateix, aleshores sou incipients fins que es veu que la cosa va endavant definitivament i passeu a ser parella. Si es casen, passem a ser matrimoni i potser poc després separats.
mar: relacions obertes. Però ahí també hi hauria moltes etiquetes que posar. Si ho fan junts o per separat, si s'ho expliquen o no... necessitaria un altre post per tot això. Ho pensaré :P
Gràcies maca!
M'agradarà llegir-lo aquest post...
Fins aviat!
M'estic aviciant al teu blog... i a posar comentaris... va el tercer i darrer (d'avui).
Del que tu dius "follamics" al Brasil en diuen "amistades coloreadas" (en la seva traducció portuguesa). Jo també ho havia conegut com a "amistades con derecho a roce".
Jo suposo que en dic "rollos", però això de vegades te la connotació de "lios", de començament d'algo... I no quadra tant bé amb el teu concepte de follamics (que és una paraulota que a mi no m'acaba d'agradar). Potser jo gasto més allò de "una amiga amb la que m'enrollo"... No sé si al sud gasteu això de "rollo"; jo quan vaig arribar al Principat em vaig trobar paraules noves com clara (que al maestrat en dèiem panachè) o suís, que no sé com en dèiem, perquè mai n'havia pres cap, però que em va fer perdre un concurs de ràdio la que a priori era una pregunteta fàcil "si vas a un bar i demanes un "suís", que et serveixen?"... En fi, ara ja he perdut l'accent i ja no dic "m'abellix" sinó "em ve de gust", no "cutxamandero" sinó "xafarder"... Amb lo bonico que és ara el meu parlar de transició :-p
Publica un comentari a l'entrada