Triar la parella adequada és fonamental. Ja saps que les que triem som les dones, però aquesta no és una tasca fàcil.Una cosa és triar parella sexual, açò sí és prou fàcil, i només solem tindre en compte el físic, però per a tindre un cert compromís... el físic passa a un segon pla.
Parle de la dificultat per trobar una parella duradora i estable. La majoria dels homes no tenen capacitat, energia i recursos suficients per tindre dos famílies a la vegada, així que ahí ja eliminem als homes emparellats. Un cop feta la primera tria, hem de tindre en compte que siga un tio solvent (no parle de que ens mantinga, però tampoc es tracta de que el mantinguem nosaltres), que siga afectuós (carinyós, atent, que estiga per nosaltres... cadascuna sabrà on està el seu llistó de necessitat), que li agraden les dones (no és cap broma, assegura't primer) i que siga estable psíquicament (res de psicòpates assassins i similars). Sembla fàcil?? Doncs no ho és.
Una vegada feta aquesta segona triada, falta el més important: que ell vulga el mateix que tú. Els homes solen resistir-se a ser caçats, però com són dèbils per natura... més prompte o més tard... ahí acaben, com tots.
És molt dur haver de ser les responsables de triar un bon company estable amb els millors gens possibles!! Els pardals, o les pardales en aquest cas, ho saben molt bé. I què fan?? Trien 2 mascles. Així de fàcil!! Un per a la fecundació i altre per a que ajude amb la criança de la prole (els fills, per als de l'ESO). De manera, que sols 1/3 part dels fills de les pardales és del pardal que està amb elles.
De ahí ve la denominació "pardala" en referència a algunes dones, però aquesta conducta és molt natural!! Fins i tot els animals ho fan!! De no ser així, molts homes-companys-de-criança no hagueren tingut cap possibilitat de reproduïr-se. O en cas d'haver triat a aquestos com a reproductors, seriem una espècie amb pocs homes-objecte. Una crueltat...
Com t'agradaria que fora la teua parella ideal?? Què opines de l'actitut de les pardales??
VOTA'L CADA DIA!!
35 comentaris:
A mi no m'agrada gaire que em caçin la veritat.. Crec que a partir de una certa edat tens mes control d'aquestes situacions i em refereixo als homes.
em temo, lucre estimada, que t'has deixat una coseta al post: "les pardaletes sabeu molt bé la teoria, però teniu molt poca capacitat d'aplicar-la".
De fet, després d'un ampli treball de camp i investigació, estic ultimant els detalls per poder oferir la propera primavera un curs on-line amb pràctiques presencials per a pardaletes inquietes... ja en parlarem més endavant!
petons i llepades formatives!
Doncs a mi m'agrada ser un home-objecte. Utilitzem i llancem!!!
Ep, però al reciclatge, no fotem...
Lucre genial l'escrit, de veritat. És molt difícil trobar un home decent per a tenir una relació estable, tu ho has dit, i sobretot quan cada dia perdem més homes que els hi agradin les dones. Tot i així encara queda algun home decent, i amb sort, solter... Crec que la parella ideal és el fet de trobar algú que té algunes aficions semblants a les teves i que és capaç d'adaptar-se una mica a tu i tu et vols adaptar una mica a ell. En això de què no volen ser caçats, tens tota la raó del món, però al final la majoria cau, i sinó sempre serà un solteron que anirà de dona a dona sense res serios.
Pel que dius de les pardales, doncs ni idea, no en conec o almenys no en tinc constància de cap...
Jo parteixo de la base que mai no he cregut en el concepte home/dona "adequat". A part, no veig el per què hauria d'anar a buscar estancar-me a un sol company si m'agrada més d'un i puc estar perfectament amb ells quan em vingui de gust. Si "compromís" vol dir exclusivitat sexual, prefereixo ser lliure. Què en penses, tu?
Molt bo el post.
De traca...
Un home pa follar i un altre per a que vos mantinga y crie als xiquets del altre...
Muy bien!
I damunt, totes d'acord...
Ja sabia en lo que tenia que lidiar... Però de vegades encara m'asuste.
La majoria dels homes no tenen capacitat, energia i recursos suficients per tindre dos famílies a la vegada, així que ahí ja eliminem als homes emparellats.
¡¡Mentira!!! He viscut fins fa no res amb un home emparellat des de fa onze anys. No saps la de recursos que tenen els cabrons, ay. A tot açò, en la llarga llista de parelletes que he tingut sols considere PARELLA (home ideal que quan el vaig vore vaig pensar que seria el pare dels meus fills i blablabla) a un (no és amb el que vivia), el meu Ex (també quan parle d'Ex dic que sols n'he tingut un, a ell, i els altres són exalgos). Tinc tant clar com m'agradaria que fora la meua parella ideal que per això no la trobe, crec que m'he fet massa exigent.
striper: ja cauràs, ja...
gatot_x: hi ha de tot, algunes que ho fan bé i altres que no. Estic impacient per vore el teu curs on line ;)
sergibr: una cosa es que t'agradaria ser home objecte i altra que ho pugues ser. No tots compleixen els requisits.
rosseta: haberlos, haylos... com les meigues, però estan tan amagats...
iaia punkarra: som animals i m'agraden les comparacions amb altres espècies i recordar com som d'instintius.
Entenc "compromís" com a sinónim de fidelitat. Ara, el concepte "fidelitat" el defineix cada parella segons les seues regles. Algun dia faré un escrit sobre aquest tema.
tim: És molt dificil triar l'home adeqüat. Molt més senzill tindre'n dos que es complementen i fan la feina d'un perfecte.
Si ets fadrí, solvent, afectuós, hetero, psiquicament estable, amb bons gens i de bon veure... no tens que patir: ets l'home ideal!! Si és aquest el teu cas deixa'm el teu telèfon i en parlarem...
Si no és el teu cas... estàs comdemnat a criar 2/3 dels fills d'altres i 1/3 dels teus fills.
comtessa: i aquest home emparellat et donava el que necessitaves?? i a l'altra també??
A l'altra no ho sé, però jo no li demanava més del que me donava. Ara som grans amics i encara mos gitem de quan en quan, tot molt no sé com dir-ho... com molt natural, lo d'anar a viure junts també va sorgir aixina sense plantejar-ho... és una cosa complicada d'explicar. Però jo sempre he tingut clar que no era l'home de la meua vida, ni tan sols de l'any. Encara que l'haguera aguantat un parell de setmanes més, a mitjans decembre sen va a fer la mà per coses de faena, o siga que la cosa haguera acabat acabant-se també... Són el tipus de relacions que busque ara, fins que se m'acabe d'organitzar la vida, relacions que tinguen un final establert, que no vagen a cap lloc.
O també he de dir-ho, són el tipus de relacions que busque mentre no aparega l'home perfecte, dotat d'infinites dosis de paciència, que soporte el meu present fins que se m'acabe d'organitzar.
Jo sí . La pols se'm amuntega sobre el penis i se'm rovella si no el freguen. Estic en stock.
Per una volta, i sense que servesca de precedent, estic més d'acord amb Tim que amb el post :-D
Com seria la cosa des del punt de vista masculí? Una dona per a que et porte la casa (planxar, llavar, criar els nanos,...) i una altra per follar? No queda molt elegant, no?
El paper de l'altre, del que us ajuda a concebir el tinc clar: un polvo (o els que facen falta) per a que tingau els fills genèticament dessitjats (un poc nazi el concepte, no?) i l'home a punt, per supost. El que faça falta (si fora jo procuraria no deixar-vos embarassades a la primera, ho faria durar ;-). Però el paper de l'altre? El qui us ha d'ajudar a criar els fills del primer? No se, si fora com dius: emocionalment estable, inteligent, solvent, que li agraden les dones... jo crec que, d'amagat, estaria fent el paper del primer amb una altra que no li fera ascos a tios amb parella :-D
No és el model de relació que jo imitaria dels animalets...
visca l'ornitologia!
hi han homes (i dones) molt "pajarus", això si.
per tant, em quedo al meu niu que si està d'allò més bé i còmode!
¿Difícil? Què dius, dona, només cal tenir uns quants màsters en selecció de l'home idoni. Ho trobo complicadíssim. Sempre que en trobo un que podria ser "l'home", resulta que algú ho ha pensat abans que jo. Tothom em coneix com una dona hiperpuntual, però no sé per què en qüestions d'amor sempre faig tard.
¿Com és el meu home ideal? Bona pregunta, Lucre. Em sembla que a aquestes alçades he deixat de buscar un home ideal. De fet, he deixat de buscar, si t'he de ser sincera. Per una vegada a la meva vida, he decidit que em busquin ells.
Genial el post.
comtessa: potser si l'hagueres vulgut per a una relació duradora... hagueres volgut més, o potser la seua altra dona si el volia tindre més... mai se sap. Per a relacions relativament curtes no importa massa com siga el tipet, per a les llargues és quan cal filar més prim.
sergi: si se t'amuntega la pols és senyal que les dones no et consideren home-objecte.
Monyofiné: Això de tindre més d'una dona ja ho tenen molts. No és cap novetat.
òscar: un niu deshabitat??
llenguaddicta: quan et trobes amb ell, quan vaja a buscar-te, sabràs si és o no per unes certes qualitats, no?? quines són??
Sí, és mooolt difícil, però jo em resistisc a ser una pardala i tindre 2 (o més) homes per formar una familia. De moment continuaré esperant a que aparega (o em busque, com a la llenguaddicta) l'home adeqüat. I aquest vull que siga inteligent, sincer, carinyós, independent, graciós, alt, ample d'esquenes, molt masculí, que li agraden les festes de moros i cristians, que estiga segur de sí mateixa i no tinga complexes, amb les idees clares... demane molt? xDD
En qualsevol cas sempre m'ha meravellat la promiscuïtat de les dones.
Fa mooolts anys que ho vaig descobrir: que en contra de l'opinió general, les promiscues són les dones i no pas els homes.
És quelcom que sempre he envejat: anar-se'n en qualsevol.
Tens un bloc ancruaiabl. Em pregunte quant hi ha de literatura.
Sí, suposo que ha de tenir certes qualitats. Ha de ser interessant (no cal un guaperas, però sí amb un cert toc de misteri), ha de ser sensible (res de macho ibérico), ha de ser intel·ligent (i lector, m'agrada poder tenir una conversa amb suc, perquè quan el sexe s'acabi als 90 anys com a mínim poguem seguir parlant), ha de ser bo al llit (i amb això vull dir obert a tot el que es pugui experimentar, i conscient que les dones no som automàtiques, que se'ns han de treballar una mica), que li agradi veure les pel·lis en versió original (si no, ja ni ens coneixerem, perquè ni tan sols freqüentarem els mateixos cinemes), divertit quan cal, seriós quan toca, amant de la natura i dels nens, que no sigui d'aquells que pixa fora de test constantment i te'n dónes vergonya de treure'l de casa, que li agradi ballar, que no fumi (sobretot), que tingui una feina que li agradi fer, aventurer, sincer, capaç d'expressar els seus sentiments, capaç de baixar-me dels núvols quan m'hi emparro, i molt molt molt tendre i carinyós (d'aquells que no cal que els demanis una abraçada, te la donen i punt), però no una lapa.
¿Què? Difícil, oi?
Ah, i se m'oblidava el més important: que tingui una polla de mida estandard. No cal que sigui un pollote, però que sigui més gran que la d'un nen de 7 anys.
Ei, noies, voleu dir que no flipeu molt? Els homes són imperfectes, i aquí està la gràcia. Si te'n trobes un que sigui carinyós, no li agradaran les pel·lis en versió original, o fumarà, o no agafarà un llibre ni per falcar una taula. Els tios són com són, i punt. L'home ideal no existeix perquè és ideal. Hem de mirar d'adaptar-nos al que hi ha al mercat. Sempre en trobarem un de millor que l'anterior, això segur, però no perquè reuneixi més qualitats que l'alterior, sinó perquè les qualitats que té són les que necessitem en aquell moment. I quan ens en cansem, a por otro!
El meu home ideal és aquell que no m'ofegui.
Ai, sí, i com la llenguaddicta, que tingui una polla d'adult.
Quina conversa més interessant...
Jo com a soltera en recerca de l'home perfecte, he d'admitir que mentres tant, flirteje amb homes objecte.
I ja està, que com bé vaig donar a la facultat, el sexe es una necessitat bàsica igual que la fam i la sed. I punto!.
Estic d'acord amb Lucre, en que cada cop és més difícil. I jo sovint m'extranye de vore gent que conec que té un caràcter histèric, no són gens atractius i tenen poca personalitat i tenen dos dits de cervell, i tenen al seu costat tiarrons intel.ligents, carinyosos i damunt atractius i potents.
Com ho fan? Perquè jo no trobo!!.
En fi, mentre satisfarem les necessitats bàsiques.
Però sí, Lucre, que ens diguen idealistes.. pero jo aspire a un tiarron com deu mana.. porque yo lo valgo!:P
com que veig que aneu una mica perdudes (en el mal sentit de la paraula, que l'altre seria el bo) us deixo un parell de pistes...
si realment es vol una cosa (o una persona) hem -heu- de dedicar-hi les capacitats i estratègies necessàries per a trobar-ho: desenganyeu-vos, ningú us el portarà a casa!
i
quan creieu que el candidat (o candidata) mereix una oportunitat de ser més conegut, parleu-li clarament i sincera de les vostres intencions: no perdreu el temps vosaltres ni el fareu perdre i, el que és més important, no creareu falses espectatives que invariablement porten a la frustració.
petons i llepades!
(ho sento noies, jo encara fumo... tot i que potser aviat ho deixaré; si es dona el cas, ja avisaré)
raesca: no crec que siga demanar molt. Ja el trobaràs... o potser no es semble en res, però t'encantarà igualment :P
R.Galiana: hi ha persones promiscues i altres que no, independentment del génere. No crec que siguem més dones que homes ni al revés.
llenguaddicta: En conec un que és així com descrius i que de tant en tant comenta per ací...
Amèlia: per mi no és prou amb que no m'ofenga. Hi ha coses que puc passar, és clar. En general, em fixe més amb els tios corpulents, de mans grans i amb unes qualitats concretes. Això no vol dir que no em puga fixar en un que no tinga res a veure amb el meu prototip d'home ideal, però sí si ha algunes coses per les que no passe.
M'adapte al mercat en el dia a dia, per passar l'estona, però per a relació duradora... necessite més.
LluneTa: Estic d'acord amb tu. Quines idealistes estem fetes les de La Safor...
Gatot_X: així és com ho faig.
És divertit veure com redacteu la vostra personal Carta als Reis d'Orient.
Però bé, com que sembla que s'ha obert la temporada nadalenca, jo també hi diré la meua.
Jo vull trobar una persona que per damunt de tot, li trobe un sentit a Todavía, de Benedetti. I que estiga disposada a compartir-ho.
Després? Naturalment hi ha lletra menuda. Però sense això, em sembla que no m'interessarà.
Ací teniu la lletra de Todavía. I ací teniu Mario recitant el poema amb la seua veu.
Estimada Lucrècia:
No acave d'entendre què vols dir... si encontrar un home bo és difícil, encontrar dos hauria de ser almenys més difícil que sols un, no?
¿?¿?¿?¿?. Salutacions.
Estimada Lucrècia,
Estoy de acuerdo con José Vicente. Si es dificil encontrar uno como se van a encontrar dos? Tu flipas o que?(es broma guapa).
De todas formas, yo creo que eso de los hijos ya hay opciones como el Instituto de infertilidad y la adopción. La crianza habría que joderse y llevarla sola, porque creo que a los hijos no te vas y les dejas el cuenco lleno de comida como a mi gato. Lo del hombre para el sexo, eso, habría que encontrarlo...Me alegro que te sea fácil.
Me ha recordado tu texto a una peli: "Vidas cruzadas" que una chica le pregunta a su hermana asombrada algo así como:
-En todos estos años has sido fiel a tu marido?
Y ella contesta:
-Sí, la última vez que le fuí infiel, fué cuando tuve a los niños...
un niu habitat.
així, llegit, sembla que estigui fent l'eslogan d'una coneguda casa d'estris per la llar de disseny!
M'encanta el post, tot i que en el fons aquesta actitud pardalenca em sembla una mica cruel... per què l'home que et fiques a casa i que cuidarà de la prole no en pot ser el pare? Els gens "saludables" són incompatibles amb els gens "casolans"???
Pel que fa al meu home ideal... Pel que he llegit, em sembla que em conformo amb el que diu la llenguaaddicta, a veure si ens arreglen el preu o ens fan un 2x1!
(Si en feia de dies, que no venia per aquí... Somriures, bunika!)
Núr, jo pense que més aviat hi ha persones més i menys completes, i és cosa de cadascú definir què és complet per a un mateix, i decidir també si es vol reunir tot el que es vol en una persona o dues.
Però dividir-nos en mascles alfa i beta... és divertit però tan útil com dividir-vos a les dones en rosses i morenes.
Dit d'una altra manera, quan les classificacions són expressades sense ànim lúdic, ens poden mostrar els models mentals d'aquells que es guien per elles. Allà cadascú amb el nivell de matissos que vol o és capaç d'apreciar..
I pel que fa als gens? no fotem, jo ho tinc clar, no són incompatibles..
I vaja, ho espere pq si no, a la vida només trauré bolquers tot i que també m'encanta traure tanguetes. I culottes. I braga francesa. I boxer. I brasilera. I pare ja que m'estic activant massa. xD
Per cert, si això del 2x1 té èxit, potser ens anirà bé muntar una central de compres en grup, hahaha...
Hèctor: tu ets un d'aquestos homes complets que tota dona voldria al seu costat ;)
josé vicente: et posaré un exemple perquè ho entengues. Necessites que et posen un cristal nou a una finestra i que et facen un bon sopar. Pots trobar una persona que et faça les 2 coses (seria el cas ideal) o trobar per un costat una persona que et canvie el cristal i una altra per fer el sopar. Ara queda més clar??
los ojos de Ana: Sí, és molt fàcil trobar sexe, altra cosa es que també sigues exigent en aquest aspecte...
Molt bona la conversa de la pel·li xDD
òscar: si és niu... és de pardals (i pardales) :P
Núr: L'ideal seria que fos el mateix, però de vegades el mascle ideal per ser el pare de la prole no és el que més et posa, o el que té els millors gens...
cari, trobar -que no triar- un marit ideal és la cosa més complicada del món, més encara que trobar hui en dia un pantaló texà bàsic.
si no hi ha texans sense brillos, estampats, esgarrats o cremalleretes, no hi ha homes sense tares, psicopatologies o malalties contagioses.
hui estic pesimista...
besets
Com sempre, demanant, jo penso que la pregunta bàsica és "què puc oferir jo a canvi?", i a partir d'aquí, anar fent...
Lucre, et vaig dir que quedara coherent i creïble :D però bé, gràcies de totes formes, després et pagaré la comissió acordada xDD
besets,
rasoir: que et passa, honey?? és dificil, però no impossible. I si no trobes un marit ideal, sempre pots ser un pardal i tindre'n uns quants. Fins ara no se t'ha donat malament :P
Miquel: cadascú sap el que pot oferir o no, ara es tracta de demanar.
hèctor: no quede creïble sempre?? xDD
Jo, pel que veig al meu voltant, em sembla que acabaré buscant un pare biològic i ja buscaré una parella com cal més endavant. Si he d'esperar a trobar el "pare per als meus fills" perfecte potser no arriba, i tinc clar que mare ho vull ser abans dels 30 (sí... espero tenir una mínima estabilitat, cosa que és força improbable... deixeu-me tenir aquesta petita il·lusió-no-fonamentada-en-la-realitat...).
I no em confongueu: jo sí que crec que hi ha homes amb gens saludables i gens casolans! No fotem, coi! Penso com l'Héctor pel que fa a persones més o menys completes en uns aspectes o uns altres.
No ho sé, tu! Que quan arribi el moment, ja us explicaré el què! hihihihi
;)
Publica un comentari a l'entrada