no és un adéu...

Últimament em fa l'efecte que vaig sempre corrent a tots els llocs. Els dies haurien de ser més llargs poder fer-ho tot. Però resulta que no ho són. Només tenen 24h. I jo que sóc cul de mai seient... sempre em busque per fer més coses de les que puc.

 Tot això a què ve?? a que em deixe el blog?? no, no és un adéu, com diu el títol, és un "tingues paciència que ja escriuré quan puga". He rebut uns quants correus electrònics de gent preguntant-me per què no escric, que si m'he enamorat, que si abandone...

Gràcies, de veritat. M'afalaga que estigueu pendents de mi i que vulgueu més escrits. No m'he enamorat i no pense abandonar, de moment. Més bé al contrari, estic engegant nous projectes i molt prompte em podreu llegir al Bon Dia Notícies.

I de moment, què?? doncs és molt més còmode i fàcil escriure coses soltes i curtes que no fer tot un post elaborat. Així que qualsevol cosa que em passa pel cap l'amolle al Facebook o al Twitter. I ahi sí escric tots els dies.

Encara no has posat un m'agrada a la meua pàgina de FB?? i a què esperes?? des que em van censurar l'usuari em vaig fer pàgina, així com si fora jo un personatge (sin ser yo nada de eso), així que vinga, va, fes-te fan i actualitza't.

Al twitter escric més que al FB. La dinàmica és diferent...

Tens Twitter?? i ja em segueixes?? no em poses com a excusa que és molt complicat i que no saps com va perquè ja vaig fer una guia pas per pas explicant com funciona. Així que si encara no tens el teu usuari, llig "Twitter per a dummies" lesson 1, lesson 2, lesson 3 i lesson 4 i fes-te modern, que ja toca.

Ens llegim a les xarxes!!

ciber-besets