2 dies amb els OT

Oh, sí, moriu-vos d'enveja!! He complit el somni de molta gent: Passar 2 dies amb els Ovidi Twins i la primitiva de Dub!! Sí, ho sé, ara pujarà el meu catxé i potser fins i tot necessitaré escorta... no patiu, seguiré enrecordant-me de vosaltres.

Ara sé que voldràs saber com són els Ovidi Twins en la intimitat, què mengen, de què parlen, quines són les seues rutines diàries, si són de bòxer o d'eslip...  i totes eixes coses. Doncs llegeix atentament, que ahi van els secrets millor guardats...

Divendres de vesprada començava l'aventura. Carreguem la furgo i eixim camí d'Alcoi. Quants trastos portaven, xè!! Però aquestos xics són uns professionals del Tetris.

Vam fer el camí a ritme de Rembetika, fins arribar a Batoi, un barri d'Alcoi, on ens vam ajuntar el milloret de cada casa.  Allà estàvem, al mític Bar Pakito de Batoi (l'ajuntament no oficial de Batoi), on ens vam trobar amb els Pelandruska, que també tocaven allà.

Primer actuació Crocanti, Martí Guillem, que fa un espectacle soroller (no de Sorolla, sinó de sorolls). Recicla objectes i els manipula. Els hi posa botonets i cables i els converteix en objectes sorollosos. Molt curiós. No t'ho acabes d'imaginar... m'ho pensava, però mira, ahi ho tens :P



La gent flipa molt al vore-ho. Sembla la banda sonora d'una pel·li de por. Després de Crocanti li va tocar el torn als Ovidi Twins. Ahi vam fer un paronet, per sopar, que estàvem desmaiats. I després van actuar els Pelandruska.

Qui són aquestos Pelandruska?? què fan?? a què dediquen el temps lliure?? Toquen temes propis, klezmer, psicofolc, música tradicional i música dels Balcans valencians (o siga dels bancals). Fan molta festeta i transmeten bon rotllo. Molt recomanables.

I allà, a Batoi, vam seguir la festa, al baret del Pakito, encara que l'amo no es diu Pakito, sinó Dioni... i, sense saber massa bé com, vaig acabar parlant amb un pelandrusko, que m'explicava que hi ha una web on venen llet gargaritzada. Sí, sí... una xica jove i sana fa gàrgares amb la llet (tu tries la xica i el temps) i t'ho envien a casa perquè t'ho pugues beure ben a gust. No vull saber què buscava el pelandrusko per arribar ahi...

Ma' que va córrer la cervesa... i els plis-plais... fins a les 7h que van tancar el bar i ens van fer fora. Tocava retirada i a dormir. Trastros a la furgo i a cals Flares, un centre social okupat, molt gran, molt nét, molt bonic... i mira quina vistes!!

No vam dormir massa, no cregues, que aquesta gent són molt de viure la vida i mentre dorms et perds coses!! Són dels que viuen a tope, llepant les tapes del iogurt (de vegades sense obrir-los abans), traient els usb en mode no segur, pujant les escales de 2 de 2, així són ells... vivint al límit... Així que res, a les 11h en peu.

David, com cada dia, va fer les seues 238 abdominals, eixe és un dels seus secrets per mantindre's així de bé.
I desprès a esmorzar, al Mercat, enfront del quiosc del Marquitos, el que té de tot. Demanes el que demanes... ho té. Què vols?? el diari de fa 2 dies?? el té, tomaca per als macarrons?? en té, pegament?? també en té!! Diuen que un cotxe es va estavellar contra el quiosc, va trencar la façana i es va clavar dins. Marquitos va eixir corrents i li va preguntar al conductor "gasolina o dièsel??". Això és de veres...

El cas es que vam esmorzar unes coquetes boníssimes, allà al mercat. I a les 18h vam arribar a Ontinyent. El que va passar entre l'esmorzar i les 18h són coses d'artistes d'eixes que la gent normal no entén. I és millor que continue sent així, s'ha de guardar un poc de misteri, no vaig a explicar-te-ho tot... va, sí, només et diré una coseta més... són tots de bòxers, dels apretadets... com sóu, ja m'ho heu tret...

Ontinyent està en festes de moros i cristians. Tot ple de gent amb tunicel·les informals, botins i calcetins blancs. Vam arribar a El Filaner, un espai cultural gestionat per Salvador Mollà, artista local i personatge peculiar.

Aquesta vegada toquen primer els Ovidi Twins, després sopem i en acabar actuació de Crocanti. Els nanos flipen. De grans tots volen ser com ell.

Continua la festa al Filaner, a ritme de... de... una cosa així com... bé, a molts ritmes diferents i mesclats.

I hui, diumenge, hi ha un altre concert al Càmping Natura, d'Enguera, un càmping naturista on els bessons actuaran a pèl, sense roba, nuets, en pilotes, en conill...  però aquesta vegada no hi haurà fotos, ni crònica... si vols saber què passa... ves :)

Demà, dilluns, descansaran, però només un dia de descans, eh, que dimarts hi ha altre concert a Picassent, a la llibreria Odisseu a les 19h.

Així que ja veus, he estat 2 dies fent de grupi, perseguint-los, acompanyant-los... però són tios durs, no es deixen violar així com així...

Twitter per a Dummies IV

Després de la lesson 1(uan), la 2(tu) i la 3(zri) i amb el temps que has tingut per anar practicant, segur que ja controles, però encara se m'han quedat algunes coses per explicar-te...

Es poden dir moltes coses amb només 140 caracters, però si no en tens prou sempre pots utilitzar el Twitlonger, una aplicació que fa que per llarg que siga el que has escrit, tuiteja l'inici del tuit seguit de l'enllaç on pots llegir el tuit complet. Si no t'agrada sempre pots escriure al final del tuit allò de (1/2) i (2/2) perquè se sàpiga que va per parts.

Exemple cas 1: Tu veus el tuit així, però al fer clic a l'enllaç el veus sencer.

Exemple cas 2:
tuit1-> Exemple cas 1 de l'ús de Twitlonger per al post "Twitter per a Dumies IV" del meu blog (1/2)
tuit2-> aixi que continue fins passar-me de 140 caracters, ja?? Encara no?? Ok ja.(2/2)

Que com he fet això de posar només un tuit en pantalla?? Si et fixes, baix de cada tuit diu quan va ser escrit, per exemple "fa 35 minuts via web", i si fas clic ahi damunt... et voila!!

Tuiter és un món i hi ha tot tipus de gent.  Et trobaràs amb alguna espècie de tuiters que van de flipadillos, tenen moltíssims seguidors, mai (o quasi mai) contesten un @replay i a tots els que no som com ells ens anomenen 'monguers'. Aquesta espècie de narcisistes són els 'gurús' o 'twitstars' i estan obsessionats amb el favstar, que no és ni més ni menys que una web on et diuen qui t'ha favoritejat o retuitejat cada tuit, de manera que pots veure l'èxit o fracàs de cada cosa que escrius i veure com està el rànquing total on competeixen amb la resta de gurús narcisistes.

Per a mi els Favorits són com una espècie de marcadors per llegir més tard amb atenció o simplement per guardar-lo pel seu interès, però no com a 'premi' per veure qui ha fet l'acudit més bo. Ara ja saps de què va, i el fas servir com tu vulgues. Jo passe de twitstars, perquè jo vull ser una blogstar!! :P

A la propera lesson et soltaré el rotllo de com publicar en Twitter des de Facebook i al reves, per evitar-nos haver d'entrar als 2 llocs per escriure el mateix. I quines aplicacions podem fer servir a banda d'entrar per la pròpia web de tuiter.

És més fàcil del que sembla, no?? fins i tot la Conchi ho entén!! 

un pare per als meus fills

Ser mare ha de ser una experiència bestial. M'encantaria sentir el que és tindre una personeta formant-se i creixent dins de mi. Ha de ser super raro, com un alien o una cosa així, però meu. T'imagines una mini-Lucre?? o un mini-Lucreci??

Sé que sóc rareta per a les relacions, que em costa enamorar-me, que sóc un pèl tiquis-miquis i que potser no trobe mai a la persona adequada amb la que compartir la meua vida, però no per això vull privar-me de ser mare. Ara mateix encara no em pita el rellotge biològic, els nanos m'agraden una estoneta, però no més d'això, que em cansen prompte.

De moment no tinc pressa, però sé que vull tindre fills, algun dia. I per ser el primer fill no és convenient tindre'l massa tard, així que he decidit que vull quedar-me prenyada, com a tard, als 35 anys.

I què passa si arribat el moment no tinc parella estable?? Encara estic meditant-ho, et dic les opcions que baralle, a veure què opines...

Opció 1: Inseminació artificial. 
Vaig a un banc d'esperma i au.
A favor: el fill és només meu i ningú mai me'l pot reclamar.
En contra: no puc triar al pare. I si és un tio amb el cap triangular i les mans menudes?? no sé si podria suportar pensar que el xiquet podria semblar-li...

Opció 2: Si t'he vist no m'enrecorde
Ho faig a pèl, i em calle com una puta.
A favor: puc triar les característiques del pare.
En contra: em pareix una putada enorme per al tio, que mai sabrà que té un fill per ahi i, en cas que algun dia ho sapiguera... me'l podria reclamar i hauria de compartir-lo amb ell.

Opció 3: Demanar-li-ho a un amic
Un amic, de confiança, que em fecunde i després que signe un document on diga que no reclamarà mai al nano, que serà només meu. I jo tampoc li reclamaré res a ell, of course. Potser hauria de crear una altra etiqueta per açò.
A favor: puc triar les característiques del pare.
En contra: no és fàcil trobar algú que estiga disposat a fer-ho.

Opció 4: Matrimoni
Matrimoni ben entès, com a acord entre 2 parts. Seria una cosa semblant a l'opció 3, però unint-nos per criar i educar als nostres fills. Seria un altre model diferent al que estem acostumats, però no per això menys vàlid. Supose que això hauria de ser amb algú que estigués a una situació molt similar a mi, amb qui tinguera prou confiança i estima com per a viure amb ell i compartir la meua vida.
A favor: puc triar al pare i a més pot participar activament en l'educació.
En contra: si era difícil trobar un pare-opció3, encara ho és més trobar un pare-opció4. I seria un problema major si es donara el cas de que algú dels 2 trobara parella en un futur perquè probablement ens hauríem de separar i compartir el temps dels fills.

Tot això, si no s'acaba el món al 2012...

JMJ 2011

Vinc de família catòlica. Molt catòlica. Em conec la bíblia perfectament. He resat rosaris. Molts rosaris. I he anat a una trobada mundial de la joventut amb el Papa. Va ser amb l'anterior, el Juampa, un bon tio. 

Per a mi no existia un altre món ni una altra manera de vida que no fora la que jo coneixia, la que m'havien mostrat els meus pares: la autèntica, la cristiana. I sí, sabia que hi havia gent que no hi estava d'acord o que no portaven una vida "com tocava", però és que eren pobres ignorants que no sabien el que feien... no se'ls podia culpar per això, ells vivien feliços en la seua ignorància. Igual que jo en la meua, sense saber-ho.

Als 18 anys, vaig deixar de viure amb els pares per anar-me'n a estudiar a València i ahi vaig començar a vore que hi havia gent "diferent" que no eren catòlics i no per això tenien mals comportaments. I fins i tot hi havia de bones persones i moltes més disposades que les personetes catòliques a les que jo coneixia. Com podia ser això?? Ahi va començar la meua crisi existencial.

No podia ser que tota la meua vida haguera viscut enganyada. Hi havia alguna cosa més?? per què ningú no m'ho havia dit?? i açò és correcte?? segur?? no és pecat?? ai, que tinc remordiments... resaré un parenostre perquè em lleve aquestos pensaments... com puc estar dubtant ara de les meues creences??

No sé si t'ha passat mai alguna cosa pareguda, però és molt xungo sentir com se t'esmorrona el món, el vore que deixa de tindre sentit la base de les teues creences i que tot allò que creies "veritat" deixa de tindre sentit. Primer em va costar molt anar veient-ho, després assumir que estava passant realment, i després decidir què anava a fer...

Sóc prou positiva, així en general, i procure sempre quedar-me amb les coses bones de la vida. El que més li podria reprotxar a l'església catòlica és que prediquen coses que no fan i només les apliquen quan els interessa. Però com que no sóc rancorosa, em quede amb una de les coses que em van ensenyar i que a molts pocs els vaig veure practicar "no jutges a ningú". Vaig aprendre que qualsevol de nosaltres en la situació concreta d'una persona, amb la història que ha tingut i les seues circumstàncies, segurament hauríem fet el mateix, hauríem actuat igual, així que no tinc cap dret a jutjar si ha fet bé o malament.

I aquesta setmana el Papa estarà a Madrid amb milers de joves, víctimes de les seues circumstàncies.

el bon sexe enamora

De vegades va bé saber que no eres l'única persona al món a la que li passen certes coses. Això de mal de molts, consols de babaus sí, però és cert, relaxa el sentir-se "normal".

Hi ha qui s'apunta a algun grup d'auto-ajuda, on s'organitzen reunions de gent que comparteix un mateix problema. Tu vas, amolles les teues dèries i només per això ja et sents millor. I si a més veus que a l'altre li passa exactament com a tu doncs molt millor. És important compartir aquestes coses. Això mateix li passa al meu amic S. i va a un grup d'auto-ajuda amb altra gent que té el mateix problema que ell. El primer dia va arribar i es va presentar: "Hola, sóc S. i tinc una polla com una olla. I no només això, sinó que folle massa bé i totes les dones se m'enamoren". 

Eh, no rigues, que això és un problema. Les dones ens enamorem si ens follen bé. No és fàcil trobar un home dels que et fa gaudir al màxim al llit, d'eixos que sembla que t'estan llegint el pensament i fan justament el que volies. Que no et penetren massa estona, ni tampoc molt poca, la justa. Dels que gaudeixen amb els preliminars, que no tenen pressa i et miren amb eixa careta de "t'ho faria tota la nit..." i nosaltres ens ho arribem a creure, que som especials, que estem tenint un moment de connexió brutal... per què?? perquè això no ens passa amb qualsevol, però potser és cosa d'ells, que són bons amants i a ells sí els passa amb totes i amb tu no han tingut cap connexió especial, simplement has estat una més. Però com que no ho sabem i ens ha encantat... ens enamorem. O quasi, perquè la sensació és molt pareguda, com de voler estar tot el temps amb eixa persona, per seguir sentin-te especial... i podem acabar confonent les coses, quan la majoria de vegades no és amor, és obsessió.

I com ho viuen ells?? Com una tragèdia... No poden tindre sexe casual sense que la tia se'ls enamore. Vaja putada. S'ho passen bé amb la follamiga i a la que han quedat més de 3 vegades... la tia s'enamora i com que ell no sent el mateix i no vol fer-li mal... la relació s'acaba.

Això és el que li treu la son a S. Ell que és un tio atent, dedicat... que es manté trempat una mitjana de 4h, sí, sí, de mitjana. Potser un dia només són 20 minuts (rara vegada) però altres pot arribar a 8h!! I no troba a la seua ànima bessona...

Tu creus que el bon sexe enamora?? t'ha passat?? compte, que l'enamorament ens fa patètics ;)

Twitter per a Dummies III

Després de Twitter per a Dummies I i II, seguim per a Bingo...

Al teu tuiter, a la part de la dreta, pots veure als teus seguidors i als que tu estàs seguint. Just baix et trobaràs uns quants usuaris que et suggereixen seguir. I baix apareix un llistat amb els temes del moment. Això què és?? Es tracta dels temes dels que més s'està escrivint en eixe moment, com el seu propi nom indica. També s'anomenen Trending Topics (TT) i els pots veure a nivell Global o per Estats, però si a més vols saber els TT de València, per exemple, pots seguir a @TrendsValencia que anirà informan-te. El primer TT sempre sol ser promocionat per alguna empresa, és la manera que té Twitter de fer publicitat.

Els TT poden ser paraules o etiquetes. I ací és quan comença l'embolic. Què és una etiqueta?? Són les paraules que porten davant el coixinet (#). Molt útils per indicar de què estem parlant, participar en temes concrets o retransmetre en temps real. Les etiquetes es diuen hashtags.

Si fas clic damunt d'un dels TT se t'obre una recerca amb tots els tuits que s'han fet que continguen eixa paraula o etiqueta. Això mateix es pot fer posant tu el que vols buscar al cercador que hi ha dalt del tot. Veus la gran utilitat de les etiquetes?? No??

Posem per cas que organitzen una volta a peu al teu poble i es decideix que la gent que vaja a tuitejar sobre això faça servir l'etiqueta #VoltaPeu2011. Una personeta que està mirant passar la volta des de sa casa pot tuitejar, per exemple: "la #VoltaPeu2011 passant pel carrer Major, Pep va en primer lloc" i igual que ho fa una personeta ho farà la resta d'espectadors que siguen usuaris actius de Tuiter, de manera que sense estar allà, només seguint l'etiqueta (seguint-la és un dir, no és un usuari, però pots "seguir" els resultats de la recerca) pots saber exactament què està passant, en temps real. Fantàstic!!

Hi ha unes quantes etiquetes que has de conèixer:

#FF: alguns diuen que significa FollowFriday, s'utilitza els divendres, per fer recomanacions dels usuaris que creus interessants del teu TL. Realment vol dir FollemFort, i és el que se'ls desitja als usuaris als que anomenes a eixe tuit.
Exemple: "Aquest divendres toca #FF i hui va per a @MRElectrique @vicentbaydal @xavicalvo i @purinaya"

#facts: Tuits irònics que fan referència a un personatge conegut després de que haja clavat la pota fins al mànec. Alguns exemples:

Para acabar con el terrorismo, pinchad en el menú de opciones- conexión- desactivar. Que tengo que estar en todo. #Rubalcabafacts
(Després de l'afirmació de Rubalcaba, de que el terrorisme internacional "no existiría si no existiese internet")

Pérez-Reverte fuma en casa de Mercedes Milá#PerezRevertefacts
(Després de que Pérez-Reverte calificara a Moratinos com "un merda" per plorar en el seu comiat)

Me quedo sin poder ir a Londres, me han dicho que sólo aceptan Libras, y yo soy Acuario! #turismoBisbal (o #Bisbalfacts)
(Després del famòs tuit de @davidbisbal "Nunca se han visto las pirámides de Egipto tan poco transitadas, ojalá que pronto se acabe la revuelta")

Vinga, va, a veure eixos dubtes... pregunteu... res?? doncs amb la Lesson 4 explicaré què són els gurús/Twitstars, favstar, com escriure tuits de més de 140 caracters... alguna cosa més de tuiter que vulgues saber i se m'haja passat?? no et talles... ara és el moment!!

Twitter per a Dummies II

Hola, sóc Luc SkyBorja, em recordareu per altres escrits com "Twitter per a Dummies I", "Who is your dady?" o "Valenbisi és amor". I hui torne per explicar-te la Lesson 2 de Twitter per a Dummies.

Supose que t'has estudiat la Lesson 1 i ja saps més o menys de què va això del Tuiter. I de segur que ara tens més dubtes que al principi. Però què cony diu eixa gent que s'anomenen tuiters?? escriuen raro!! oh, my god!! un llenguatge específic... el que faltava...

Eh, tranquil·litat i bons aliments, que és més fàcil del que sembla.
Igual que done per suposat que ja has començat a escodrinyar les coses del Tuiter, també done per fet que has començat a seguir a alguns usuaris i, of course, jo estic entre ells. Bé, aleshores seguim.

Quan algú et segueix, et fa follow, aleshores ell és el teu follower (seguidor) i tu eres per a ell el seu following (persona a la que segueix).  Tant de follow, què vol dir?? Et volen follar, efectivament. Potser no és conscient, però el fet de seguir-te és perquè d'alguna manera l'interesses. Ara, si et fa unfollow... és que t'ha deixat de seguir. Ja no li moles i no followejareu. Si m'acabe d'inventar la paraula. I què?? xD

Si et mencionen, es diu també que t'han fet un @replay i ho voras al teu @mentions.

Al posar el ratolí damunt d'un tuit veuràs que apareixen 3 opcions:
1) Favorit, apareix una estrelleta al costat, que pots marcar i veure tots els teus favorits a: Perfil-> Favorits.
2) Retuitejar, hi ha un tuit que t'ha agradat i el vols compartir amb la gent que et segueix a tu, aleshores igual que al truc, truques i retruques, doncs ací tuiteges i retuiteges, és a dir, fas retuit (retweet). Aquest retuit (RT) es pot fer automàtic o manual.

• Exemple de RT automàtic: fent clic a l'enllaç "Retuitejar" que ix al passar el ratolí per damunt d'un tuit. Aleshores, si tu m'estàs seguint a mi i jo he fet un RT de @HugoBonet, per exemple, al que tu no estàs seguint (cosa prou improbable perquè és un tio boníssim i hauria de ser de seguiment obligatori), aleshores al teu TL apareixeria el seu tuit amb una nota que diu "retuitejat per @lucreciadeborja" al costat d'un símbol com dels de reciclatge, de les 2 fletxetes. 

• Exemple de RT manual: Veus un tuit que acabe de fer i diu "@lucreciadeborja: les dones no som (tan) complicades..." i vols fer un RT, però a més vols afegir més informació. Aleshores copies el meu tuit (Ctr+C) i escrius tu un de nou on posaràs: "diu que no ho són... jajaja un poquet més... RT @lucreciadeborja: Les dones no som (tan) complicades...". I així has fet RT amb el teu comentari al respecte i tots veuen a sant de què el teu comentari. Està clar, no??

i 3) Respondre, que com el seu nom indica es tracta de respondre a la persona que ha fet el tuit, anomenant a l'usuari, de manera que la teua resposta aparegaal seu @mentions i la puga llegir. Si al tuit hi ha més d'un usuari anomenat pots respondre'ls a tots, només has de deixar els seus noms escrits.

I fins ací la Lesson 2 de Twitter per a Dummies. Ves pràcticant els RT's i properament la Lesson 3 ;)