Per què em conviden?? Si són amics o familiars propers ho entenc, ho mana el protocol, però si és algú amb qui intercanvie 2 paraules al any... o en tota la vida... per a què?? si tant et fa que vaja com que no al teu casament!! Bé, no és igual, no, el nombre de convidats és directament proporcional (per als de l'ESO: si augmenta un, augmenta l'altre) a la pasta que es treuen els nuvis. I una vegada t'han convidat... doncs vas. Per compromís... I a mi no m'agrada fer les coses "per compromís". O les faig o no, però sempre amb molt de gust.El matrimoni té una causa social (que no amorosa-sentimental) i tota la vida s'ha fet, des de l'època dels nostres avis cavernícoles. Abans, els matrimonis cristians a Europa es feien mitjançant un acord entre les parts i se n'anaven a viure junts, sense més. Es feien promeses verbals i no calia cap rector ni testimonis. Però al 1545, al Concili de Trento (con la Iglesia hemos topao...) van tindre la genial idea de decidir que sols serien vàlids els casaments per l'Esglèsia, amb rector i 2 testimonis. Shit it little parrot!!
Els protagonistes del primer matrimoni de la història eren avantpassats meus, Lilith i Dionís (no confondre amb Lilit i Dionís), com podeu observar a l'il·lustració que acompanya el text. I per què es van casar??
Dionís, per garantir la seua reproducció, va exigir la monogàmia de Lilith i ella va acceptar.
Bé, Dionís, jo només tindré fills amb tu, però a canvi m'hauràs de garantir allotjament, aliment i protecció mentre cuidem i criem el nostre genoma.
Es van fer una encaixada de mans i així es van convertir en matrimoni.
De fet, la paraula "matrimoni" ve de matri-monium, és a dir, el dret que adquireix la dona que el contrau per poder ser mare dins la legalitat. I si no es per tindre fills, per què casar-se??













