4a Intercomarcal Cabotista!!

M'ha arribat per mail, una comunicació oficial cabotista urgent que he de compartir:

Sí,

després d'un any sabàtic i de celebrar la 3a Intercomarcal Cabotista en l'exili cubà, enguany (bicentenari del naixement de Bernat i Baldoví) torna a aparéixer La Cabota, la revista satírica més seriosa que ha donat esta terra: publicada per primera volta en paper la primavera del 2005, a l'any seguent celebrà el seu primer aniversari a Gandia amb la 1a Intercomarcal Cabotista, un festival amb els millors -i més graciosos- artistes valencians i, en 2007, després de huit números La Cabota es deixà d'imprimir després de la 2a Intercomarcal Cabotista, pendent de la refundació del cabotisme i de l'ampliació efectiva de la seua àrea efectiva d'implantació, de l'Horta de Gandia a la resta del pastís valencià -Valldigna inclosa-.

Ara, La Cabota es refundarà com a portal digital baix la supervisió de l'exiliat Mr. Cabota i amb l'equip habitual d'Ausiàs de Borja i Martorell, Lucrècia de Borja i Bairén, Xiquet Alemany i altri, amb una nova edició del congrés de tot el cabotisme, l'antic i el modern: este dissabte, 4 d'abril del 2009 a les 11 de la nit al Cine Goya de l'Olleria (la Vall d'Albaida ), podreu escoltar les ponències de Carles Pastor (artista local emigrat a la Safor profunda), el Tio Fredo (una jove promesa emergent de la cançó d'autor), Marian Díez (monologuista monovera amb més de mil cares), Senior i el Cor Brutal (estil americana però per riberenques), Pepet i Marieta (riberencs dellà el Sénia) i el retorn de l'exiliat per excel·lència, Lluís el Sifoner, l'assot -i la ferradura- de la gauche divine, l'enfant terrible de la Nostra Cançó. L'entrada, com sempre, a 5 euros per cap; ja podeu reservar-ne fins a tres-centes per correu a la cabota punt org.

Pensat i fet,

La Cabota
http://lacabota.org/

P.S: també teniu permís per a reenviar i difondre la bona nova, clar... però no vos encanteu!

Reserva la teua entrada no siga que et quedes sense...
Ens veiem aquest dissabte a l'Olleria, que la nit promet!!

A, d'asexual...

Com tots sabem: Internet is for porn. I no és que ho diga jo (que també) o que haja fet un estudi l'IEC (Institut d'Estudis Cabotistes) per comprovar-ho (que sí l'ha fet)... ens ho confirmen les nostres fonts infiltrades a Google, que ens diuen que la paraula més buscada a la xarxa és: SEXE.
Ja ho sabies, no?? Tu també has col·laborat en la tasca de fer d'aquesta paraula la més buscada... clar.

No obstant això, hi ha una minoria que no sap el que és sentir pulsions eròtiques. Simplement, no poden excitar-se, ni necessiten orgasmes per a ser feliços: són asexuals.
Segons l'estudi realitzat, un 3% de la població és asexual, per tant, a l'Estat Espanyol hi ha al voltant d'un milió i mig de persones que no experimenten cap atracció sexual cap a altres éssers, però el més increïble del cas és que, lluny de sentir-se traumatitzats, es declaren altament satisfets amb les seues vides!! Per què?? per què no volen sexe?? per malaltia?? celibat?? trauma per males experiències?? depressió?? simple rebuig??...

El que està clar és que si elimines el sexe de la teua vida de forma voluntària aquest òrgan acaba per atrofiar-se. Ja ho diu el refrany: si abandones a la luxúria un mes, ella te n'abandona tres. El sexe és una necessitat secundaria (sí, secundària... encara que penses que no podries viure sense sexe, no és cert), podem viure sense ell i el nostre cervell ho sap, però la negació del desig acaba convertint-se en un trastorn. No és normal sentir repugnància per una funció biològica.

Als Estats Units, amb la seua mania de fer grups per a qualsevol cosa, ja han fet una societat americana d'asexuals i a nivell mundial, existeix la AVEN (Asexual Visibility and Education Network), que inclou en la seua web tot tipus de consells per a sobreviure en un món plagat de sexuals.

Coneixes algun asexual?? Com ho veus?? Creus que es pot considerar com a nova entitat sexual??

Il·lustració: logo d'A-style

El Punt G !!

Les dones podem tindre diferents orgasmes: de clítoris, de mugrons (sí, orgasme de mugrons... ho jure!! jo en tinc!!), de vagina, d'anus... però amb tots els orgasmes, directa o indirectament, influeix la nostra meravellosa deessa clitoriana.

Moltes dones tenen soles orgasmes amb els jocs previs i mai amb la penetració. Per què?? No hi ha dones frígides, sinó homes poc hàbils. Això que quede clar des de ja. Ara continue.

Jo era de les que no havia tingut mai un orgasme vaginal (Oh, my got, el que m'estava perdent!!) fins que vaig conèixer al rebutjador amb pressa. Mai oblidaré aquell moment. Pensava que anava a pixar-me damunt i vaig haver de parar per anar al bany!! però no era pis... Ahí vaig redescobrir el sexe!!

Els experts i estudiadors del punt G no s'acaben de posar d'acord del tot sobre el tema, alguns neguen la seua existència i altres diuen que no totes les dones el tenen. El que sí sabem és que moltes dones ens excitem molt quan se'ns estimula aquesta zona i podem arribar a tindre orgasmes, que de vegades van acompanyats per l'expulsió d'un líquid per la uretra o la vagina. La sensació és de pixar-se, però no patisques... que no és pis...

El punt G és una zona molt sensible que es troba a la paret superior interna de la vagina. Es calcula que està a uns 3-5 cm de l'entrada. Si el vols buscar, el descriuen com una zona rugosa que es nota al tacte quan estàs excitada, però si no ho estàs és molt difícil de trobar.
El pots estimular amb els dits o amb algun joguet, però és quasi impossible fer-ho amb el penis.

No t'ha quedat clar com es troba?? no passa res, et faig un mapa:



De tota manera, no t'obsessiones en trobar-lo, cada dona és un món, i últimament es pensa que aquest punt poden ser les arrels del clítoris que es poden percebre a la vagina i que no totes les dones les tenim al mateix lloc.

Al final va a resultar que un poc complicades sí som... però si vols comprendre un poc millor l'orgasme femení, et recomane que veges aquest vídeo, on unes quantes dones de diferents edats expliquen les seues experiències, com van començar a masturbar-se, quines són les seues fantasies, quines postures els agraden més, si els importa la mida, punt G, sexe anal, zones erògenes... molt complet i interessant.

Si et queda algun altre dubte, recorda que molt prompte comence el consultori sexual/sentimental i pots enviar les teues preguntes a: lucrecia@picam.info

Il·lustració1: Alberto Montt

Què és el punt G??

Carlos Sobera, el presentador del ¿Quién quiere ser millonario?, es va trobar amb aquesta pregunta al concurs. Ell no ho sabia, però era víctima d'una innocentada per part dels companys de feina. Atenció a les cares de la dona... què bona és!!




Creus que la gent té clar què és el punt G?? Ja sé que saben que és una zona femenina molt sensible. Però saben com és?? on hi és?? com s'estimula?? què fa?? cal explicar-ho??

Un rotllet de primavera??

Ja s'han acabat les falles i comencem una nova etapa perquè hui, 20 de març, el Sol es posa al signe d'Àries!!! Saps el que això significa, no?? Efectivament, l'equinocci de primavera. I què passa amb la primavera?? que la sang altera!!

Ha arribat el moment de les al·lèrgies, de començar la dieta, de l'operació biquini i de treure les camisetes de tirants. Els dies són cada vegada més llargs, el calor i la llum augmenta poc a poc, això fa que ens sentim més a gust i que el nostre cos produïsca més feromones.

La primavera ens anima perquè hi ha més hores de Sol, fa que tinguem més ganes d'eixir al carrer, de fer coses... arriba un moment en que la roba t'oprimeix i necessites treure-te-la... mostres més el teu cos... i et sents més predispost a tindre relacions sexuals.

Visca la primavera!!!

Col·laboració amb el 100è joc literari

El blog Tens un racó dalt del món arriba hui al 100è joc literari, i per a celebrar-ho em plau col.laborar amb el següent text:

“Joan mirava del dret i del revés el telegrama que tenia entre mans i llegia i rellegia el text que acabava de rebre. Es pessigava una vegada i una altra per assegurar-se que estava ben despert mentre tornava a llegir el missatge que venia de Roma, de l'Univers del Cinema, els grans estudis cinematogràfics del marge del Tíber.

''Senyor Joan Martínez:

Em plau comunicar-li que el director, Antonio Bellavista, desitja que siga el seu ajudant en la realització del film sobre els Borja. Si l'interessa la feina, s'ha de presentar a Roma el més aviat possible i posar-se en contacte amb mi.
Signat: Niccolò Machiavelli, productor cinematogràfic.''

El xicot s'apropà a la gran taula de treball que ocupava gairebé tot el seu estudi i agafà el telèfon després d'enretirar un munt de llibres i d'esbossos que amb traç viu mostraven personatges de l'època del Renaixement italià.
Des de la finestra es veia el nou parc del llit del Túria, a València, que amb la verdor dels arbres era un signe d'optimisme.

L'època del Renaixement vingué després de l'edat mitjana, des de la meitat del segle XV a la meitat del segle XVI. El Renaixement, concepte que significa tornar a nàixer, representà uns canvis molt significatius tant en la vida col·lectiva com individual de les persones que els tocà viure l'època.
Els homes i algunes dones conegueren el camí de la llibertat. Llibertat per enriquir-se amb negocis nous; llibertat de pensament que s'apartava de l'estrictament religiós de l'edat mitjana i llibertat d'expressió, tant literària, en poesia i novel·les, com artística, en els temes de la bellesa del cos humà en l'escultura i en la pintura.
Les dones representaren un paper en la nova època, sovint, com a comparses dels marits, els polítics, els capitans, els negociants i els artistes. Algunes, però, i ho veurem entre els Borja, també tingueren quelcom a dir. “

Es tracta del fragment inicial d’un llibre en concret que has d’endevinar. Per tal de facilitar-te la feina et regale aquesta pista:

L'autor del llibre va nàixer a Barcelona l'any 1939. És catedràtic de geografia i història, professor a un institut de batxillerat i soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Trobaràs les instruccions per a participar en aquest joc a Tens un racó dalt del món

Podràs obtindre punts per al sorteig mensual que, en aquest cas, és un lot de llibres de Cossetània Edicions, i qui encerte més fragments inicials aconseguirà, a més i sense sortejos, un dels llibres de Tibau dedicat!!

Sort!!

Edite, a 1 d'abril de 2009, per donar la solució: Els Borja en un xip, de l'Oriol Vergés

Àlbum recomanat de març: A Kabotaes, dels Ovidi Twins

Aquest mes de març et recomane als Ovidi Twins perquè recentment han publicat al Youtube el documental sobre els borrellons, perquè són grans admiradors de les falles i les falleres i perquè aquest mes fa 14 anys que Ovidi Montllor (del que reben el seu nom) se'n va anar de vacances.
Ells són Xavi i David, 2 xics molt templats (com pots observar a la foto) que també estan involucrats al Projecte Moixama, la revista que sí pirula.

Van participar a la I i II Intercomarcal Cabotista i van ser el primer grup en tocar a l'escenari de l'OCCC!! Sóc molt fan d'aquestos bessons i els he vist moltes vegades, però no em canse mai, i a cada concert m'ho passe millor.

L'estil de música que fan és... bé, és semblant a... uff... no sabria que dir... Si els preguntes a ells et diran que NO és pop, però jo diria que és... folko-pop-soundsystem-drum'n'buss barrejat amb cant d'estil :)
Serà millor que els escoltes tu mateixa i digues que et semblen perquè aquesta parella és dificil de classificar.

Pots informar-te més sobre aquest grup a la seua web oficial, al seu myspace o buscar-los al Youtube. El millor de tot són les lletres.

Com que no tenen cap cançó sobre les falles (atenció Twins, que estic donant-vos idees!!) vaig a penjar el seu video-clip de la cançó "Copa Amèrica". Escolta amb atenció (l'última estrofa és la millor!!):

SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!

Feliç 50 aniversari!!

Dilluns, dia 9, va ser l'aniversari de Bàrbara Millicent Roberts (la Barbie, per als amics). Ha fet 50 anys i la veritat és que no els aparenta. Aquesta dona sempre ha estat plena de glamour.

La Barbi és una dona lliure, sense fills ni parella. No, Ken no compta com a parella. Mai ha estat massa penjada per ell, com a molt serien follamics i així i tot ho dubte. Jo crec que Ken és l'amic gai de Barbie. I t'ho dic jo que tinc un detector de gais... que se li nota. Si no, a sant de què ser metro-sexual en una època en que no es sabia que era això?? és gai.

Independentment de la sexualitat de Ken, el cas és que Barbie ha sigut el seu propi cap a la feina. Una dona molt independent, glamourosa, atractiva, moderna i amb més de cent carreres professionals. Una crack!!

Hi va haver molta polèmica amb les mides de la Barbie, i per això se li ha tractat de masclista i sexista (què curiós, com a La Cabota). Segons els que critiquen a aquesta nina, diuen que influeix en les xiquetes (es dóna per suposat que els xiquets no juguen amb ella) de manera que tendeixen a cuidar més el seu aspecte físic per voler ser com ella i poden arribar a obsessionar-se amb les seues mides, el pes... així que a l'any 2000 la Barbie va haver de guanyar un poc de massa corporal.

A vore, senyors i senyores criticadors de la Barbie, les xiquetes volen imitar soles el físic?? les carreres professionals no?? totes les anorèxiques han tingut una Barbie?? les xiquetes que jugaven amb un Baby-feber els influeix per voler quedar-se prenyades i tindre fills prompte?? i què passa amb les que jugàvem amb les "barriguitas"?? ai, això explicaria tantes coses...

Bé, el cas és que Barbie ha fet 50 anys, i mig segle és per celebrar-ho ja, no?? He estat buscant algun vídeo-homenatge a la Barbie, però no n'he trobat cap que m'agradara, així que l'he fet jo.

Dura 4 minuts i m'ha costat unes quantes hores de fer així que fes el favor de mirar-lo fins al final. Engega els altaveus, puja el volum i escolta bé la lletra mentre el mires.

Feliç 50 aniversari, Barbie!!!

Des d'ací el meu homenatge:

El teu amic et té ganes

A les relacions d'amistat home-dona, les dones tenim molt clar quin és el paper de cadascú. Si un tio hi és al grup dels amics, és difícil que passe al grup de follables o futuribles, com a molt podria arribar al grup dels crec que em podria arribar a agradar. Si estàs al grup dels amics ho tens molt fotut si vols alguna cosa més. Passes a ser com un germà, podríeu dormir junts i no passaria res perquè seria incestuós. Passes a ser un home-tampó.

Però ells això ho tenen clar?? Separen els tipus d'amigues?? o qualsevol tia que no siga la germana o mare (ni cap germana ni mare dels amics, si és retrosexual) ja és susceptible de ser follada??

Aquells a qui tinc com a amics em miren de manera tendra com jo a ells?? o em volen penetrar??

SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!

Dia de la dona

Les nostres avantpassades s'han dedicat sempre a la criança de la prole i les coses de la casa, mentre l'home feia de suministrador per a la familia. Per a bé o per a mal, el món del treball ha estat dels homes. Les dones hem tingut el paper de dependets i subordinades a la familia i ells el de dependents i subordinats a la feina per poder sustentar el deliri de la seua superioritat.

Les dones hem hagut de reivindicar la nostra incorporació al món del treball per poder evidenciar la igualtat política. Hem demostrat estar capacitades per fer qualsevol tipus de feina, entrant amb força als diferents sectors laborals.

Sabem que els homes i les dones som diferents. La seua organització quimico-cerebral és menys generosa que la de les dones. Realment, no estan dotats per igualar el desplegament operatiu del que som capaces nosaltres. Treballar, criar i portar una casa són coses que fan milers de dones. Quants homes ho fan?? Estan capacitats per fer-ho?? Podem requerir-los igualtat de comportaments?? Biològicament no estan preparats.

Però podem fer una altra cosa... i si convertim la Incorporació al Món Domèstic en un Dret de l'Home?? Es tracta de perseguir un triomf cultural, enlloc d'admetre un fracàs biològic. I fins i tot els podem posar el seu dia, eh!!
A vore... al maig hi ha dates lliures i ja fa bon solet... el dia 19 (en commemoració a Sant Josep)?? va bé?? A la una... a les dues... adjudicat!!

El 19 de maig serà el Dia de l'Home Millorat, en homenatge als primers homes que van caure abatuts per l'exèrcit dels productes de neteja, defensant així el seu dret a ser Sapines, a més d'Homo. Aneu preparant les pancartes per a la mani... Endavant homes millorats!!

SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!

Vaig a deixar de follar

La meua amiga R. diu que està hasta las tetas de poetas de bragueta y revolcón, com canten els Marea a la seua cançó Corazón de mimbre. Hi ha qui té el cor de marbre, que es doblega abans que trencar-se, com diuen ells, però això és un altre tema que ja tractaré més endavant. El cas és que R. diu que s'ha fartat de follamics i que a partir d'ara esperarà que li arribe l'amor...

A mi em va passar una cosa semblant fa temps i vaig decidir el mateix, que ja estava bé de rotllos, que prou d'amants, que no follaria fins que no trobara l'amor... i coses d'aquestes que supose que pensem tots en un moment donat.

Fa poc, em van passar una pàgina on pots vore 3 sèries on line, per capítols. Cada sèrie té un protagonista diferent: Pablo (un tio al que als 14 anys van violar 2 ties bones i mai més ho ha tornat a fer), Cris (una tia que vol deixar de ser verge) i el tercer protagonista: Marcos, amb el que em vaig sentir profundament identificada en la etapa aquesta de la meua vida en la que em sentia com ara la meua amiga R: volia deixar de follar!! I saps què em va passar?? doncs que la tonteria em va durar 2 tele diaris... com a aquest...

Bé, millor et deixe el 1er vídeo amb l'explicació i ho veus tu mateixa:

SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!

Informació

Des de hui, podeu entrar a aquest blog des de http://lucrerotic.com
De moment re-indexa a aquest blog, i d'ací no res la web completa amb mooooltes cosetes!!

Molt prompte novetats!!! Açò no ha fet més que començar!!

Continuaré informant...

SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!

Coses del metro

Normalment utilitze el transport públic per moure'm per València. Pràcticament tots els dies agafe algun metro. M'encanta el metro!! I no perquè siga un mitjà de transport ràpid i eficaç perquè no ho és... que ací el metro ve quan vol... sense pressa... però això em dona temps per observar a la gent.

Al metro pots trobar-te personetes que no et trobaries a cap altre lloc. Els mire i m'imagine la seua vida. A què es dediquen?? on van?? d'on venen?? són feliços?? per què??... i jo sola em munte la pel·lícula sobre cada personatge. I me la crec.

Li tinc molt de respecte a la línia groga que hi ha a la vora de la via, i sempre sempre mire primer al meu voltant per si hi ha algun psicòpata (o almenys algú que a mi m'ho semble) que puga espentar-me a la via. Si trobe algú minimament sospitós em quede pegada a la paret fins que arriba el metro i no li trec l'ull de damunt al psico de torn, per si de cas...

Ahir me'n vaig trobar un. Era major (uns 50 llargs), amb la típica gavardina de psico-sexual que es posa les mans a les butxaques per masturbar-se mentre mira sense dissimular a totes les dones que passen per davant d'ell, unes ulleres dels anys 80 (grans i rodones) i el seu cordonet de psicòpata perquè no li caiguen. Feia cara d'estar sentint veus internes i portava una sospitosa bossa d'esport prou gran. Dic sospitosa perquè aquest psico no tenia pinta de fer esport, però si de portar una personeta esquarterada.

En dies com aquest, que algú del metro s'emporta tota la meua atenció, sols em fixe amb les personetes que el psico té al costat i en com podria canviar tot en cas que resultaren ser la propera víctima del psico...
Però si no hi ha psico, em relaxe i em fixe un poc en tot el món. I mire a tots els homes i pense amb qui de tots podria tindre sexe i amb qui no. En un moment els faig el repàs: mida de les mans, alçada, forma del cap, nas, peus... I em sorprenc cada dia!! Sóc sibarita, sexualment parlant. Soles tindria sexe amb un 5% dels homes amb els que em creue.


Il·lustració: Meilo

SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!